Noticias Castellón
viernes, 22 de noviembre de 2024 | Última actualización: 22:28

Alberto Calatrava i Santiago Camps

Tiempo de Lectura: 5 minutos, 8 segundos

Noticias Relacionadas

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 

Hi ha fotografies que fan història, que han de quedar necessàriament en els anuaris si encara es fan eixes coses, i l’entrada de l’arquitecte Santiago Calatrava a la ciutat de la justícia de Castelló, és una d’eixes.

I és que quan s’entra en eixos jutjats, acompanyat de la defensa jurídica, i t’esperen a la porta un ejèrcit de càmeres  de televisió, fotògrafs, i periodistes, és molt difícil que siga per alguna cosa bona per a ningú. I l’entrada de l’arquitecte que ha cobrat milionades de diners públics, (  i que ha posat la seua residència professional a Suisa per estalviar-se tributar a l’Estat Espanyol, d’on trau els diners) era, per la imputació pel cas del cobrament de 2,7 milions d’euros per la redacció del projecte del Centre de Convencions de Castelló, marca també un d’eixos punt d’inflexió, de la decadència en els jutjats d’una model econòmic, polític i social que estan plenant justament ara els telediaris d’inmundicia, de vergonya aliena i de molta indignació.

I què significa la imputació de l’arquitecte estrella del PPdesprés de la imputació d’un exsecretari autonòmic d’Hisenda i l’exdirector de l’empresa pública Societat Projectes Temàtics de la CV? , Doncs, simplement, Calatava  és simplement una peça més d’un cas en el que necessàriament haurien de donar explicacions els responsables polítics d’aquesta contractació que van ser Alberto Fabra com alcalde de Castelló, i Francisco Camps com president de la Generalitat.
Poden semblar-nos escandaloses les quantitats pagades, que ho són, però en definitiva Calatrava va cobrar el que marcava el contracte, que era el 4,5 % del cost total de licitació del projecte en concepte de redacció del projecte. I és més, va cobrar sols en percentatge als 60 milions d’euros acordats en 2007, i no en base als 100 milions que al final en 2009 va acceptar el Consell.
En 2007 quan Camps i Fabra venen la signatura del projecte per 60 milions d’euros, sense tindre un disseny concret, i acorden que Calatrava cobraria el 12,5% del total de la licitació ( 4,5% per la redacció del projecte, 4% pel projecte d’execució, i 4% per la direcció d’obra), Calatrava cobraria en total 7,5 milions d’euros.

En 2008, quan Fabra, Camps i Calatrava es fan les fotos en la maqueta del projecte ( maqueta per la qual la Generalitat va pagar quasi 3000 euros a banda), l’arquitecte ja diu que com a mínim el Centre de Convencions costarà 100 milions d’euros, podent aplegar als 180. Quan comencen els problemes judicials amb els terrenys que l’ajuntament no pot oferir per estar vinculats al PAI Mestrets anul•lat reiteradament per la justícia, Calatrava demana cobrar almenys el que ha fet, els plànols, i el conflicte està entre si ha de ser el 4,5% de 60 o 100 milions.

Al final, Consell i Calatrava apleguen a un acord, i cobrar el 4,5 % dels 60 milions, però deixant clar que els honoraris s’actualizaran automàticament en funció del cost real en cada certificació, i el Consell accepta que puga costar al final els 100 milions d’euros per tant, Calatrava, d’haver-se fet el projecte, haguera cobrat 12,5 milions d’euros.

Si voleu comprarar, penseu en  el Guggenheim de Bilbao;  va costar poc més de 80 milions d’euros, i va ser un inversió polèmica pel seu cost però es va gestar com tocava; es volia fer un museu i triar un arquitecte de prestigi, i ara, tant el contingut com el continent del Museu són una referència mundial. Per contra en Castelló el procés va ser al revés, Alberto Fabra en deliris provincians volia tindre també alguna cosa de Calatrava, i va dur a l’arquitecte per signar un acord on primer posen el preu mínim i no sabien bén bé què fer ni de quina manera, ni la utilitat que anava a tindre.

Si el centre de Convencions no es va fer, va ser perquè Alberto Fabra, com alcalde, va fallar, ja que va oferir a la Generalitat un sól del qual no disposava; vinculat a una aprovació definitiva, i una reparcel•lació no feta , i en el creuament de correspondència en el qual el Consell li recrimina el sobrecost de les obres, Calatrava afirma que l’increment dle cost per l’ampliació de les dimensions de 17.000 m2 a més de 48.000 m2, va ser per una petició expresa de l’ajuntament de Castelló, és a dir, d’Alberto Fabra, el qual hauria fet esta petició aparentment d’esquenes a la Generalitat.

I potser encara hem de donar gràcia que sols han estat  2,7 milions els pagats, per la incapacitat de Fabra de donar un terreny, i haver presumiblement enganyat a la Generalitat , ja que tots deveu estar pensant que d’haver-se fet el Centre de Convencions, haguérem perdut potser 100 milions i ara estaríem lamentant qui sap un nou empastre de Calatrava com tots els que ha fet, amb mosaics que es cauen, superfícies que te fan esvarar, goteres, moviments o ves a saber què, però en definitiva, Calatrava ha cobrat el que va pactar que cobraria amb els responsables polítics, i per això, Alberto Fabra té molt a dir davant dels tribunals.

Per tant, que ara des del Consell es vulga demonitzar o responsabilitzar quasi en exclusiva del fracàs a l’estrella estrellada, és un acte de covardia i de no assumpció de la responsabilitat de cadascú. Calatrava no cal que ningú el desqualifique ja que ell mateix per la seua obra al llarg  i ample del món ha deixat bon rastre de descrèdit, però per a que ell puguera fer caixa per quatre plànols o sobredimensionar els costos, darrere havia de tindre al polític de torn (no al mindundi manat, sinó al que decidia en darrer terme) que era qui acceptava pagar eixos preus, i eixos sobre costos. Per tant, Calatrava és sols un actor més en este cas lamentable.