Carles Mulet. Senador de Compromís. Membre d’Iniciativa.
La religió és un fenomen complex que ens configura com individus i societats, ja que a banda del que són les creences individuals, com a societat ens basem en costums i visions de la realitat, i en maneres d’organitzar-nos que vénen marcades per eixes creences col·lectives, que no són solament ja el fons de les creences en el més enllà i la transcendència i els contes de la divinitat i d’alló invisible, sinó les pròpies bases culturals.
Per tant, la religió és quelcom que mereix molt d’analisi de fins qui punt ens marca i determina en els comportaments. El nostres país i el nostre estat, s’ha creat baix el catolicisme i aixó, per a bé o per a mal, ens marca i ens quadra en tots els aspectes de la vida, encara que després nosaltres siguem apòstates, ateus o pastafaris.
No hi ha país ni estat ni col·lectivitat considerable del món que no estiga baix d’un marc de creences i cultura, que no tinga a sobre una cosmovisió del que podríem equiparar a un religió; fins i tot els experiments dels estats laics, declarats sense religió pel poder polític, han hagut de conviure amb les pràctiques i costums de la població, amb una o vàries religions preponderats. I en els estats “ aconfessionals” com el nostre, no cal que us conte la intromissió i poder que la jerarquia eclesiàstica té encara de manera visible o subliminal.
Per tant, si s’analitza la creació d’eixa “ Europa unida”, on no es deixa entrar als països musulmans, com és el cas de Turquia ( amb més territori a Europa geogràficament ubicat a Europa per exemple que Malta, Xipre, Luxemburg i equiparable a Eslovènia o Bèlgica) i es manté en la cua i llisa d’espera Bòsnia i Hercegovina ( amb un 40% de musulmans) Kosovo ( 95% de musulmans) Albània 56%, però si es va deixar entrar de primeres a Croàcia, de preponderància cristiana, per tant, deixa clar de què estem parlant.
I si ja dins d’eixa Europa, deixant a banda el ritme propi dels països de l’Est, en el seu camí des del seu sistema econòmic de planificació central de l’Estat al capitalisme neoliberal de la UE, la gran batalla és entre el nord d’Europa amb els PIGS ( traduït com a porcs), inicials de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, que junt a Irlanda, serien els estats de la UE occidental on va esclatar més ferotgement la crisi, i els que més s’identifiquen en amb el cristianisme catòlic ( en el cas de Grècia, amb el cristianisme ortodox); els Estats on es va exigir des del nord l’austericidi, el sacrifici, l’esforç... el països que vivien en la laxitud.
I açó fa interessant una relectura dels assajos recopilats per Max Weber en ‘l`etica protestat i l’esperit del capitalisme’ publicat a l’albor del segle passat i el qual va ser obra de referència no sols per a l’estudi de les religions, que també sinó en la sociologia, anàlisis de les estructures econòmiques, i tot el que es vulga. Com tot, les tesi agosarades són criticades i per a revisar, però, en este cas, apunta fets objectius molt interessants, de fins a quin punt el protestantisme va influir en la creació del capitalisme que ara coneixem.
La contraposició del protestantisme front al catolicisme, i com el primer comporta hàbits i idees que duen a l’èxit econòmic amb una maximizatció del rendiments i minimització de la despesa que es considera prescindible. La veneració com deure diví de la professió i el treball, com a fi i no mitjà, conceptes com el sacrifici pel treball; els catòlics es preocupaven més d’alló espiritual i de l’altre món, els protestants d’este món, del treball, d’alló material, l’estalvi, l’acumulació de les riqueses, més ascetisme i més món palpable. Calia superar alló de treballar per a poder viure dels catòlics, per viure per treballar.
Benvingut el treball a destall, premiar al més treballador, divisió de salaris...ens devem no a viure, sinó al treball. L’anàlisi dóna per a molt, i es podria extraure que precisament és eixe comportament col·lectiu religiós els que ha dut a uns Estats a la crisi i a altres a poder capejar-la, o també, cas contrari, es podria analitzar com a que eixa Unió Europea del capital i no de les cultures, ha volgut precisament crear un nou monstre polítics gens plural i homogeni, on sols una cosmovisió és la correcta, i des del principi ens ha forçat des del minut zero a adoptar a tots la lògica dels protestants; el capitalisme salvatge i ultramuntà, que en alguns Estats on ja era predominant sols ha suposat seguir el seu full de ruta, però en altres, amb fets culturals diferents, ha suposat l’esclafit de la societat, l’ensorrament de les estructures socials i econòmiques, per ser suplantades d’altres alienes que no eren les nostres i per a les quals la nostra societat no estava adaptada i per això ha generat eixa crisi que ara estem patint.
Crisi que deixarà allò simbòlic de la nostra religió preponderant, però que remou i dinamita els comportament d’allò religiós que va més enllà de les creences i era el pòsit cultural. L’Europa protestant vol fer passar “per l’aro” a l’Europa catòlica?, l’europa de l’esforç, del treball, del capitalisme, vol canviar l’europa que vénen com a la de la siesta, de bon viure, dels malfaeners? ( enteneu-me l’exageració).
Està clar que açó dóna per a moltes tesi culturals, o potser m’haja deixat de fer efecte la medicació, però... obrir el debat és apassionant .
