Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
El dia 22 d’este més, les Corts Valencianes triaran els 6 senadors territorials que li pertoquen, a la raó d’una persona per cada un dels grups parlamentaris, excepte el PP que li corresponen dos. I de nou, la pregunta generalitzada és ¿per a què val el Senat?
Esta, junt a la Diputació i potser la monarquia, són de les institucions més qüestionades, on o directament sobren o no s’ha sabut buscar-li l’enfocament adequat.
De ser una cambra de representació territorial en teoria, que tindria el seu sentit en un estat plural, de necessitats federals, a quedar-se en el que tot el món coneix com el cementeri d’elefants, on va a acabar de manera daurada les velles glòries de la política; expresidents autonòmics, exalcaldes de grans ciutats, gent que ha cremat el seu cicle en la primera línia i va a passar una assossegada temporada de relax ben remunerat.
Aleshores, si el únic sentit que té la cambra alta és eixe, millor eliminar-la, no?, i que les prejubiliacions dels polítics les paguen els respectius partits. Si per contra, té sentit un sistema bicameral com tenen altres estats occidentals ( per exemple, el més notori el cas dels Estats Units), donem-li contingut i poder efectiu, que siga el lloc on els territoris de l’estat federal tinguen eixa veu que potser en la cambra baixa queda més diluït; on els representants siguen de les comunitats autònomes i no de les províncies, i on es desenvolupe un estat de les autonomies harmònic, solidari i on es respecte la pluralitat i especificitat de qui vol formar part del conjunt i també de qui no ho vulga.
Cal que siga un espai on els representants siguen realment treballadors als servei de la ciutadania i no a la inversa, gent que s’aprofita de la ciutadania; que haguen de donar compte de la seua gestió, que siguen un instrument realment efectiu per al canvi legislatiu, sense privilegis fastigants, com l’aforament; motiu este últim pel qual s’ha col·locat a certs personatges en aquests institució; gent que té afers pendents de resoldre amb la justícia que sap que amb les seues macrovacances remunerades se li resolen temporalment eixos problemes...
Per això, cal reinvidicar repensar totes les institucions, vore quines de les seues funcions es fan bé, quines malament, què cal repensar, què cal millorar, i si alguna d’elles no té arreglo, aleshores, eliminar la institució, perquè la paguem entre tots i totes.
