Domingo Vicent. Portavoz de Ciutadans en el Ayuntamiento de Vila-real.
Ahir ens vam despertar amb una notícia molt demostrativa d’on ens duran les polítiques precipitades, improvisades i sobretot tendencioses del Conseller d’Educació. I és que només des d’una postura carregada de prejudici es poden entendre les decisions que s’han anat prenent els darrers mesos. És per això que se’m fa molt difícil creure que la finalitat de les iniciatives siga realment aconseguir una educació pública universal, gratuïta i de qualitat, què és al que aspirem des de Ciutadans.
La notícia en qüestió titulava que “Educació planteja abonar a tots el Xarxa Llibres per a evitar el caos”. Efectivament, el caos és el que gent amb seny va advertir que suposaria aquesta mesura, conseqüència lògica de la improvisació. Es va haver de remoure cel i terra, mobilitzar funcionaris, dur de cap a ajuntaments i diputacions, carregar de més faena als centres educatius, per a finalment, adonar-se que era tan “car” dur a terme la mesura com el benefici que s’aconseguia. Tot un exemple de malbaratament de recursos públics. Esperem, així doncs, que s’aprenga de l’error i no es fique en perill aquesta iniciativa tan necessària per a les famílies. El secret està en el diàleg, la planificació, la previsió i la coordinació.
Un altre exemple de la motivació que alimenta les decisions del Conseller el trobem en la fi del districte únic. Una vegada més es pren una determinació pensant en destruir en lloc de construir. El que es busca amb aquesta mesura no és altra cosa que ofegar als col·legis concertats i als plurilingües, i la seua conseqüència immediata és la restricció de la llibertat de les famílies a l’hora de triar centre. No fa tan de temps que moltes famílies amb ingressos mitjans van haver de veure com els seus fills es quedaven sense plaça en el col·legi que teòricament els tocava i per tant, havien d’anar a la cua de les llistes de la resta de centres. I és que la llibertat en l’elecció és fonamental no sols per als pares, sinó també per als centres, que al no tindre la demanda assegurada s’han de posar les piles.
Per acabar, no vull oblidar-me de l’altra mesura estel·lar en educació, l’escolarització pública als dos anys. Més precipitació i improvisació. Aquesta ha suposat una altra font de desigualtat, una segregació, que segurament té l’efecte contrari al que es buscava, amb aules de primera i de segona, a més d’efectes col·laterals demolidors en les escoles infantils privades que han atès als nostres fills fins ara. Educació de 0 a 3 anys, gratuïta sí i universal també, però ja que hi ha una infraestructura creada d’escoles infantils hem d’aprofitar-la, perquè després de vint anys de malbaratament de recursos, hem d’aprofitar fins a l’últim cèntim, hem de fer de la necessitat una virtut.
