Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Este cap de setmana de nou els carrers del nucli antic de Vilafamés ha celebrat amb gran èxit d’afluència la ja reconeguda mostra ‘1900’, en la qual els veïns s’impliquen i recreen escenes quotidianes del que podria ser la vida fa un segle. Oficis perduts, indumentàries, i en especial, el que és el millor dels decorats possibles, el poble amb els seus edificis únics.
I és precisament això el que té d’especial eixa mostra, a més de tot l’explicat; un poble únic; on la complicada orografia ha deixat quasi inalterable la part antiga de la població. Tan prop del litoral, i encara tan desconegut per molts i moltes.
Com des de fa pocs anys està ocorrent, tota aquesta màgia i encert de les jornades, té una anècdota desgraciada, que ja sembla més que intencionada; en la recreació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, sense cap tipus de rigor històric es col·loca un fotografia del dictador Francisco Franco, foto que bé podria ser habitual en eixe lloc cinquanta anys després, però no a principis de segle.
Fins i tot en edicions passades veïns ofesos van donar una foto del rei Alfons XIII, màxim mandatari a principis de 1900, i, tossuderia franquista mana i no se li ocorre al responsable de torn res més que penjar les dos juntes, com si hagueren estat contemporànies entre elles.
Per tant, no estem ja parlant de falta de rigor o lapsus temporal, perquè ja han sabut, d’ocasions anteriors, que la simple foto ha causat molta controvèrsia; i és normal, potser a qui encara té en el seu ADN polític les restes de la dictadura li va bé reivindicar eixe període, i s’intenta excusar en què tot forma part de la història, en que ens preocupem per tonteries i estem sempre furgant en les ferides que haurien d’estar tancades..etc. Però allò cert és que en cap altre lloc del món civilitzat, es permetria aquesta exaltació encoberta de la dictadura, més quan segur tots encara tenim algun familiar de segon grau que segur va patir en les pròpies carns la repressió o directament els crims del franquisme, quan els nostres pares segurament van passar tota la seua infància i joventut patint eixe sistema dictatorial, quan encara en els nostres pobles queden ticks i la port d’aquells 40 anys foscos.
I després som nosaltres els que estem sempre mirant el passat?, es pot i s’ha de mirar per superar els vells fantasmes, òbviament, però no es pot tolerar saltar-se alegrement per exemple la llei de la memòria històrica, i entre folklore i ambient festiu colar quasi apologia del franquisme, en un escenari alié i que no es correspon.
I de tot això, hi ha responsables polítics, que ho permeten, defensen i reiteren any rere any; una llàstima que eixa siga de nou l’anècdota que enrarisca unes jornades perfectes.
Ni a Alemanya, ni a Itàlia, quedaria impune que en poble feren una mostra del 1900 seu, i es penjaren fotos de Hitler o Mussolini, ací, es veu com a normal i no té repercussions polítiques.
