Marta Sorlí. Cap de llista de la candidatura Compromís-Podemos-#ÉsElMoment a Castelló.
La violència de gènere en escarota a totes i tots, però no és l’única manera de menysprear i apartar les dones del funcionament de la societat. El model heteronormatiu en el que vivim fa que les dones ens veiem abocades a gestionar el treball domèstic i de cura de les persones. A més a més, és un treball que es veu totalment menyspreat. Això, junt a la marginació de totes les expressions afectivosexuals que no siguen les d'una parella 'tradicional' generen que la societat només incloga de manera plena els homes, blancs, de mitjana edat i amb feina.
Però el segle XXI no està fet per a mantenir estereotips caducs. Hem de començar a treballar per una igualtat real i efectiva que permeta a totes les persones desenvolupar-se de manera lliure. La coresponsabilitat i la copaternalitat han de ser les idees base en el full de ruta per acabar amb la desigualtat social i la violència que tant ens esglaia.
L’educació és un eix fonamental de treball per a començar a reduir les desigualtats i normalitzar els diferents models familiars. Incloure la perspectiva de gènere en tots els estudis –inclosos els universitaris– i controlar els continguts perquè no perpetuen estereotips és un punt d’eixida fonamental. També cal educar en valors de respecte i cooperativisme deixant de banda la competitivitat a la que ens acostumen des de la infància.
És important saber que gran part de les tasques domèstiques no estan remunerades i, per tant, no es perceben com a productives en un sistema on això és fonamental. Malgrat tot, hem de continuar tenint present que som persones i ens agrada viure en societat. Al 2015, any que ara acabem, ja sabem que hem de reinventar la nostra realitat per a fer-la més humana i propera.
Cal equiparar el permís per paternitat i maternitat perquè tots els progenitors tinguen el deure de criar la seua descendència i el dret a gaudir dels primers anys de vida d'aquestes xicotetes persones que ja formen part de la família. Així, és important garantir la implicació de pares i mares en la criança. També cal incloure, però, els nous models de família i proporcionar un espai igualitari en tots els àmbits. Hem de tindre present que la quotidianitat és la base de la desigualtat i que només normalitzant aconseguirem eliminar-la.
També l’atenció a les persones malaltes i dependents, com que manté majoritàriament les dones excloses del mercat laboral, genera un focus de desigualtat i precarietat. És fonamental crear un sistema públic per donar una bona atenció a les persones dependents i que, al mateix temps, genere llocs de treball. Totes les persones en alguns moments de la nostra vida necessitarem de la cura i l’atenció d’altres; reconeixem-ho i donem resposta a la necessitat.
