Pau Sancho Puerto. Secretari de Sectorials de Compromís per Castelló.
Ja han passat, ja s'han acabat les festes. La Magdalena 2016 ja és història i ara el que toca és fer balanç. És prou habitual escriure articles valorant els actes, comentar les cavalcades que s'han dut a terme, les ubicacions d’envelats i mesons, la qualitat dels castells i les mascletades, els concerts... Però no és el que faré jo. No ho faré per dues qüestions bàsiques: la primera, perquè hi ha molta gent molt més entesa que jo en la matèria que ja ho fa, i segur que millor que jo, i la segona és perquè m'agrada quedar-me en els detalls que milloren les coses, i d'aquests detalls vull escriure hui.
En aquest article vull posar l'accent en dues campanyes que han dut a terme dos col·lectius de la nostra ciutat.
La primera la va llançar la gent del Col·lectiu per la Diversitat Afectiu-sexual de Castelló LGTBI. Són un grup de gent que fa poc de temps que existeixen com a grup, però que tenen moltes ganes de fer activitats. En estes festes la campanya en què han treballat portava el nom de “Borinot el que no bote”. Amb aquesta acció el col·lectiu buscava que sense haver de deixar de tocar i cantar la cançó ho férem d'una manera més respectuosa. Van parlar amb diferents grups de música infantil perquè prenguérem part en la campanya. És bàsic ensenyar un llenguatge inclusiu i respectuós entre la xicalla. Val a dir que en els darrers anys queden molt poques xarangues i colles de dolçainers que la toquen, però encara en queden algunes. Jo tinc un amic dolçainer que quan la sent deixa de tocar, lleva la canya i es fica la dolçaina sota el braç. Segur que amb campanyes com aquesta d'ací a uns anys ningú recordarà que abans, per divertir-nos amb una cançó, havíem d'insultar tot un col·lectiu.
La segona campanya que vull destacar la van dur a terme Dones en Lluita, un grup feminista molt actiu, i que duia el lema ja conegut de “No és no!”. És una campanya que no per ser coneguda deixa de ser important. De fet ha coincidit en el temps amb una altra que ha fet l'Ajuntament amb el mateix eslògan.
En temps de festes hi ha gent que pensa que tot està permés, i no és així. Aquestes campanyes van destinades a qui no respecta, a qui per la força doblega la voluntat d'altres. És trist, necessari però trist, haver de recordar que “No estic segura, és no”; que “Estem borratxos, és no” que “M'agrades però..., és no”. Falta molta pedagogia sobre això. Però jo crec que hem de treballar tant el respecte als altres com l'autoestima a nosaltres mateixos. Ser capaços d'ensenyar a les nostres filles i als nostres fills a respectar i respectar-se. A saber dir NO. A no tindre por del rebuig social si diuen NO. A fer les coses perquè realment tenen ganes de fer-les, si no... NO.
Crec que fan falta moltes mans per fer que la nostra societat siga més respectuosa, més tolerant i més justa. Moltes gràcies a totes les organitzacions que treballeu per aconseguir-ho.
