Pau Sancho Puerto. Secretari de Sectorials Compromís Castelló.
Avui vull compartir amb totes vosaltres unes paraules que he llegit per les xarxes:
“Pregúntese, ‘usted’.Catalanista, alemana, desbecerrada, inculta, mal nacida, incomoda de ver, anti Española, anti valenciana, anti constitucional y te atreves a criticar la decisión de un país, España. Tú, ni con todos los fumetas, golfos, okupas, drogatas, imbéciles, ignorantes. Te quedan gata flora 2 Febreros, busca gato.Tú eres demócrata? Tú eres escoria. Esto le pasa ‘señora’ es el bajón de la medicación que se fuma y mete, le recomiendo pollardon y pichicilina. Eso si, si hay valiente que tenga estomago".
Tot aquest seguit de barbaritats, faltes i errors gramaticals inclosos, no l'he escrit jo: l’ha redactat un dels nostres intel·lectuals valencians de més reconegut prestigi internacional, Fransisco.
Sí, sí, Fransisco, el de ‘Buenas noches señora, recuerdos a su señor’. Sembla que el masclisme fastigós present en les lletres de les seues cançons és el pensament dominant en el cervell que amaga davall d'eixe monyo tant preciós que té. Perquè cervell no, però monyo... xa tu, quin monyo que té el xiquet.
I a qui penseu que van dirigides tant sentides paraules? Doncs ni més ni menys que a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra. Ho diu en contestació a unes declaracions en què Mónica va dir que no entenia com dur persones imputades en una llista electoral no tenia cap cost polític.
Però crec que al senyoret Fransisco no el molesten tant les declaracions (que no deixen de ser una simple reflexió post electoral) com qui les fa.
El molesta que ho diga una dona. El molesta que ho diga una dona intel·ligent. El molesta que ho diga una dona intel·ligent i d'esquerres. El molesta que ho diga una dona intel·ligent, d'esquerres i valenciana. El molesta que ho diga una dona intel·ligent, d'esquerres, valenciana i honrada. En resum, el molesta que ho diga Mónica Oltra.
La crítica política és lògica i necessària, però açò no té res de crítica. Açò són uns insults intolerables i injustificables.
Deixe’m dir-li unes quantes cosetes, senyoret Fransisco:
El lloc de naixement d'una persona mai no pot ser un motiu d'insult; al revés, ha de ser motiu d'orgull.
Que tracte d'antivalenciana una de les persones que més ha fet per recuperar l'orgull de ser i sentir-se valencià és paradoxal. Durant massa anys ser valencià estava relacionat amb tindre un alt nivell de tolerància amb la corrupció, nivell que sembla que vostè encara manté.
L’insult gratuït a tota la gent que formem part d'aquest projecte que es diu Compromís i als quals vosté, tranquil·lament, ens tracta de fumetas, golfos, okupas, drogatas, imbéciles, ignorantes, ho prendré com un complit, venint de qui ve.
Però que vostè traga tota la seua fel masclista i insulte una dona només per ser dona, no li ho hem de permetre.
Vosté què s'ha cregut, senyoret Fransisco? Que per ser bonic de cara és millor? Que per tindre un bon tipet està per d'amunt de la gent que no en tenim? Que per tindre un piu i dos castanyes és vosté més intel·ligent, més sabut i millor que qui no en té?
Va, home, va...
I el remat del ‘le recomiendo pollardon y pichicilina’ és sublim. Denota un nivell intel·lectual només a l'abast de ments privilegiades com la seua i la d'aquella famosa actriu, la mula Francis.
Li ho demane per favor, no li faça passar més vergonya a sa mare, que també és dona.
