Pau Sancho Puerto. Secretari de Sectorials Compromís Castelló.
Fa uns dies vam anunciar que les principals forces polítiques d'esquerres del País Valencià concorreríem juntes a les properes eleccions generals. Era una decisió esperada. La resposta del Partit Popular també va ser l'esperada. La senyoreta Bonig no va tardar ni dotze hores a batejar-nos com la reencarnació del Front Popular del 1936 i eixir a alarmar la gent al crit de 'Qye vénen els rojos!'.
Va de bo? Aquest és el nivell que tindrà la vostra campanya?
Però ben pensat és natural la resposta del PP. Què han de dir?
A l'hora de preparar una campanya electoral els partits i les coalicions hem de triar de què volem parlar. Pots parlar en positiu del teu programa, explicar-li'l a la gent, convéncer-los que eres la millor opció. Però també pots fer una campanya “a la defensiva”. Intentar desprestigiar l'adversari, Criticar el seu programa i generar temor: que ve el llop!!!
Aquesta segona opció és la triada pels Populars. Normal, de què han de parlar si no?
De deute públic? No, en aquests dies hem sabut que ja supera el cent per cent del producte interior brut. Des de 1909 no teníem un índex de deute tant elevat.
De treball tampoc crec que vulguen parlar. La reforma laboral aprovada, lluny de generar més faena i millorar les condicions laborals, ha aconseguit tot el contrari: atur, desigualtats i precarietat laboral.
Podrien parlar de sanitat, però no sé per què em sembla que no ho voldran fer. La retirada de la targeta sanitària a molta gent que viu en l'Estat espanyol és una de les mesures més inhumanes que s'han pres en la darrera legislatura.
D'educació, veient el rebuig general que ha aconseguit la LOMCE per part de mestres, alumnes i famílies i el saqueig que han fet al País Valencià en la construcció de les escoles no crec que siga un bon tema per a ells.
Poden parlar de reformes fiscals però, ara que s'ha fet públic que no complirem el dèficit pactat amb la Unió Europea i que estarem obligats, fruit de la seua nefasta gestió econòmica, a fer noves retallades, tampoc voldran parlar-ne. Per no parlar de l'amnistia fiscal feta a mida de tots els seus amiguets.
De regeneració democràtica, amb els Cotino, Martínez, Fabra, Rus, Ortiz, Camps, Johnson, Blasco, Rita, Clavell, Bárcenas i companyia pul·lulant pels jutjats, no crec que els vinga de gust parlar-ne.
De casos com Gürtel, Imelsa, Púnica, Taula.... tampoc voldran parlar.
En el camp de les energies renovables, després de l'anomenat impost al sol, no tenen gens de credibilitat.
D'igualtat, memòria històrica, dependència, no volien parlar abans; imagineu-vos ara.
De manera que, ben mirat, només els queda la por, la crítica i la desqualificació. Tornar a traure tots els vells fantasmes. Airejar les banderes, atacar totes les llengües que no siguen el castellà.
Prepareu-vos perquè vos fartareu de tornar a escoltar aquell vell crit que deia
'Que vénen els rojos!”.
