Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
A la dreta espanyola mai no li ha interessat la cultura. I dic, a la dreta d’aquest estat no a la d’altres nacions del nostre voltant. I no cal sinó comprovar-ho amb les entrevistes que se li fan als polítics d’ací i als altres. I en les respostes que donen els carpetovetònics. Especialment quan entren en el tema dels llibres que llegeixen o els concerts o la música preferida. Si parlem de teatre o òpera, exposicions i tot allò que no dona diners de manera directa, el desert és enorme.
Resulta evident: a la dreta la cultura no li agrada i , a més, li fa mal.
Per això en aquesta ciutat nostra, durant el període polític recent quan manava el PP, la cultura no servia sinó per a fer megalo projectes ( perquè en aquest cas hi podia haver diners pels mig) i no , llevat d’alguna honrosa excepció , pensar en projectes . Projectes i programes que indicaren un camí i un propòsit clar que no fora el simple buit mental i crític interessat.
No els ha convingut mai la cultura perquè aquesta desvetla la ment, enforteix el criteri propi, ajuda a ser crític. I això a cap poder li ha anat de cara, i especialment al dretà.
Ara però, des de que al govern municipal hi ha una coalició d’esquerres, han aparegut els projectes, els programes.
I, malgrat l’infrafinançament i els entrebancs de tota mena soferts al principi o actuals encara , a Castelló ciutat hi ha un esclat de cultura enorme. I en tots els camps.
Només cal pensar una cosa. Si quan alguns de nosaltres érem joves hi hagués hagut ni que fora la meitat dels actes que avui tenim al nostre abast ens hauríem tirat les mans al cap pensant que els extraterrestres ens envaïen . O que els polítics d’algun país europeu havien pres la cultura en les seues mans.
Per sort aquest panorama ha canviat del tot. I encara que les possibilitats d’esplai són avui enormes via les noves tecnologies, la gent s’ha anat acostumant, especialment els joves, a tindre una oferta cultura variada i d’una considerable qualitat. Cosa impensable amb el PP.
I no és tan sols que hi ha actes de tot tipus sinó que , més important si cap, tot això és dins uns programes que tenen la clara vocació de fer de la cultura un bé de consum ample , generós, lúdic i també crític.
No hi ha dubte que encara queden espais on no s’arriba com caldria, que encara queda treball a fer .Però el tarannà i el desig i la voluntat han canviat completament. Es dona cabuda a tota mena d’acció, espectacle o mostra que vaja en benefici de la ciutat. I de tota la ciutat. Sense excloure ningú.
Els programes i les propostes són oberts a la participació de manera que la dinàmica cultural abasta tots els camps i conforme a les necessitats de la ciutadania.
Òbviament resulta difícil en uns dos anys emplenar totes les necessitats d’una ciutat de vora dos-cents mil habitants. Deuria haver-hi més infraestructures: de teatre, de cine, sales d’exposicions, de biblioteques...Però és que el desert deixat per tants anys de domini de la dreta ha configurat aquest panorama : no hi ha més cera que la que crema.
I tanmateix... amb les infraestructures existents, amb l’escàs pressupost encara, amb el reduït personal que s’hi dedica es fan miracles.
De manera que ara, aquest any, com els dos passats, cada dia la gent de la ciutat compta amb un programa considerable de cultura similar al de ciutats europees semblants. Tot un esclat cultural!
