Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Sembla que els valencians continuem mirant el dit quan el que cal és mirar la lluna.
Els ministres de l’estat van i venen, com quan venia un rei a l’edat mitjana i es gastava els diners de la població i després marxava deixant algunes promeses i les arques buides.
Doncs igualet passa ara. Els capitost del la cort venen i diuen açò i allò altre. I prometen alguna millora o un petit donatiu. I desapareixen tant contents... clar. Contents del tot perquè els hem rebut, afalagat, s’han mostrat a la premsa i han dit la seua.
Que si tindrem un AVE, o dos. Que si millorarà aquest pam de carretera o algun accés al port. Tal vegada que es dignarà a vindre novament per tornar a prometre l’or o la lluna.
Però mentre, qüestions importants com són , per exemple, l’accés des de València al nord de les comarques castellonenques . O la simple millora de la connexió entre la nostra capital i Vinaròs o Benicarló són deixades de banda i negligides . Tant en el seu discurs com en els fets. Per no parlar de la manca de relació entre eixes dues capitals i Tortosa o Tarragona. En definitiva: tallant les comunicacions en contra de valencians i catalans , deixant de banda a milers d’usuaris sense uns serveis mínims. Ni utilitzar els nostres impostos per pagar les nostres infraestructures...
Tot clama al cel, si és que al cel açò l’interessa ni que siga un mínim.
Per contra el que aconsegueixen els polítics de l’estat és que els valencians mirem el dit i no la lluna. Es a dir : que ens centrem en aquestes petiteses i no anem al moll de l’os. Que és el domini valencià dels nostres diners. I, conseqüentment, la disposició de fer la nostra política i no la seua.
