Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
És sabut que els temps estan canviant . I no és perquè ho diguera el xicot aquell, ara ja tot un lord, de nom que ressona a poesia: Bob Dylan, sinó que, veritablement els fets i esdeveniments , especialment els de la política van a tota pressa
Canvien però ressonen sempre, com trompetes apocalíptiques, els clarins i els titulars de la corrupció.
Però no parlaré ara del cas Púnica, ni del Gurtel, ni del papers de Bárcenas, ni del Taula o de l’operació Lezo. Ja prou que les trompetes mediàtiques de tot l’estat , i de més afora, ho proclamen.
Jo el que vull dir ací ara. Posar de manifest una vegada més el desencís que l’actitud del PP em provoca. Tenien una ocasió, i quasi van estar a punt, de parlar en benefici del poble valencià. I no ho han fet i, una vegada més s’han inclinat per amagar la reivindicació justa d’un just finançament per a la ciutadania d’aquest País.
Clar. Es evident. Per al PP el que compta no és el benestar general sinó , pura i simplement, omplir-se les butxaques en detriment de la major part de la ciutadania. S’han cregut i posen en pràctica aquella sentència d’un dels pares de la moderna Europa , Jean Monet, quan va dir allò de que “Els interessos nacionals no són sinó els interessos de les elits nacionals” . I la cosa no seria dolenta del tot si aquestes elits poderoses foren honestes i interessades en el benefici de la seua nació. Però és que aquesta gent que es pren per elit no són sinó uns ‘parvenus’, uns sapastres barroers i perversos que només han mirat d’aprofitar-se’n dels diners de la ciutadania.
Els seus interessos no han estat cap altra cosa més que el seu enriquiment personal. Això ara ja ho saben fins i tot els esquimals.
Tots els casos indicats dalt ho confirmen. I en la seua pràctica delictiva mostren tot el que són: ni elits ni tan sols nacionalistes del seu país.
Perquè per a ser elit cal una idea que no només siga l’enriquiment personal. Calen unes altres mirades d’alçada més ampla. I per a ser nacionalistes hauria calgut que feren alguna cosa pel seu país. I fins i tot en eixe aspecte, tan magnificat en els seus discursos, han estat mesquins i podrits. Ells, la pretesa elit política del PP han estat avars, egoistes, roïns, extremadament cobdiciosos, àvids , ronyosos i allunyats de tota moralitat.
I , a més de tot això, una vegada que podien haver dissimulat un poc , només un poc, les malvestats i pirateries que fan, unint-se a la resta de forces polítiques valencianes demanant els diners que ens pertoquen, han acabat fent figa.
Deixant i renegant una vegada més de la defensa dels valencians i valencianes que tant diuen estimar . I esperant el moment propici, de nou i perversament, per anar una vegada més adorant el seu estimat rei Midas .
Si tinguérem un poble més donat a la discussió política i menys a la futbolística, més interessat en la cosa pública i no tant en diversions alienadores, l’any 2019 sentirien entonar-se arreu de la nostra terra el Dies Irae polític . O més planerament allò de “Que hóstia, que hostia...”
