Tomàs Escuder Palau. Membre de Compromís per Castelló.
Que no pense ningú que els dimonis valencians són diferents dels de la resta del món. Alguns dels nostres diables tenen color verd, i porten banyes, cua i trident com pertoca a un bon dimoni. Eixos dimonis ja els coneixem i ens hem acostumat a ells.
Però hi ha una altra classe de figures malèvoles que enterboleixen i distorsionen la ment de molts valencians i valencianes.
Un d’aquests personatges perversos és la còpia que fem de formes de pensar i imaginar el món que ens venen de fora. N´hi ha d’altres i són variats i nombrosos. Però aquest és molt important. Es el dimoni del llenguatge pervertit i el del llenguatge creat amb intenció política de destrucció. I d’aquests dimonis els valencians en tenim un munt i tots a la contra.
Sense voler la cosa la imago mundi valenciana està inundada d’estereotips, models i pensaments completament aliens a la nostra forma de ser , sentir i viure sobre aquesta terra.
Estem tan acostumats a tenir aquestes imatges presents cada dia que ni ens n’adonem. Per exemple: fins i tot en entorns del nacionalisme valencià es repeteixen tics d’una ideologia que és la del nacionalisme espanyol.
El cas del substantiu 'provincia' n’és un i de ben gros. Sabem que aquesta denominació i demarcació política és de creació històricament recent. I, com que les paraules no són gratuïtes ni neutres, especialment en política, la seua utilització ve marcada per una clara intencionalitat d’eliminar contraris.
Sabem qui l’empra i amb quina finalitat. I resulta evident que és una ferramenta cultural posada al servei del discurs espanyolista , ara tant revifat davant la força que d’altres nacionalismes perifèrics tenen.
Tenir un llenguatge propi és mantenir la nostra personalitat nacional. Dimonis com aquest esmentat els hem d’ignorar.
