Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Seria interessant que la ciutadania, però també els polítics, principalment ells, acceptaren aquella màxima d’Alexis de Tocqueville on recomana que la democràcia i les seues opinions siga compartida per la totalitat dels actors socials.
No sempre va un partit errat segons diu i fa constar el partit adversari. Així que seria convenient per a la millor marxa de la societat que, si una idea és bona, siga compartida i fins i tot recolzada pels de l’altre cantó.
Seria interessant saber què pensen els partits més enllà de la dinàmica diària. Com a nova entitat política Compromís ha hagut de dissenyar el seu model, millor o pitjor, per a presentar-se en societat.
El PP, com ha tingut tant de temps per practicar política actua per inèrcia i diguem que , simplificant, el seu model de la ciutat de Castelló adopta la mirada del nacionalisme espanyol.. Ja els va bé així, o els anava...
Castelló formaria part segons ells , com a cap de ‘província’, d’una Espanya uniforme, única, castellana, ètnicament pura , incapaç d’acceptar altres visions que no siguen la centralista. La visió i les accions des del seu ajuntament han de passar forçosament per la valoració del centre madrileny. Les opcions a la dissidència mínimes. I la imatge simbòlica lligada a la ‘Puerta de Alcalá’ o ‘La Cibeles’ coronada.
El que seria convenient és que els polítics del PP miraren i pensaren que d’altres opcions són possibles. Des del nacionalisme valencià ja és sabuda , per imposada des de fa molt anys, quina és la visió centralista. Ara els tocaria als nacionalistes espanyols mirar els altres. Que també tenen dret a viure en una democràcia.
Per si de cas podrien considerar que la mirada des de la no centralitat, la de Castelló en concret, deu passar per marcs diferents de referència. Per exemple, des del territorial, pel de ser una ciutat entre València i Barcelona, dos eixos diferents per moltes raons dels madrilenys.
Des del punt de vista social pel d’una societat moderna, dinàmica , allunyada, amb tots els respectes, de les Castelles buides, senyorials i nobles. En Castelló som laics i fenicis més que guerrers.
També des de la territorialitat demogràfica ser al costat de la Mediterrània implica una cosmo visió més lleugera, més inconsistent si voleu, com deia Pla, davant la duresa central. Ja és de coneixement comú i popular que les nostres rutes sempre han estat, de manera natural, cap al nord i vorejant la mar. I, continuant els camins antics, des de La Magdalena cap amunt, a l’Europa dels pobles i les regions.
Des del punt de vista lingüístic i cultural és obvi i evident que , malgrat els continuats esforços per eliminar la llengua o les arrels comunes , som cosins germans dels catalans. Tant si es vol com si no es vol. La nostra cultura, en sentit antropològic, s’ha format amb moltes aportacions, sense dubte, però fonamentalment de la que neix i emana del territori dels Països Catalans. Què de manera natural, inconscient, són referència quotidiana, malgrat que difusa per al normal de la gent. I no només per a aquells què, conscientment, assumim aquest entorn i llegat. I on veiem el futur. Els dissidents del model centralista no són nostàlgics sinó que s’encaboten a mirar cap a la millor Europa .
I no volen deixar de banda que els nous vinguts immigrants , europeus o no, s’han d’inserir en un entorn local i no madrileny o castellà. Això darrer és una fal·làcia i que correspon a interessos perversos.
El què pensen els partits polítics valencianistes per a una ciutat mitjana com Castelló, es vertebra, amb totes les diferències habituals entre grups d’esquerra, per eixos com l’EURAM, les nacionalitats perifèriques sense estat i les seues ciutats mitjanes, el pluralisme identitari, el benestar de les seua població, la política inclusiva, el feminisme i la justícia social. Són vies i models diferents de la dreta.
Els responsables polítics del PP de la ciutat deurien donar una ullada a aquestes propostes. Per respecte si més no...
