Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
Quan arribe al dijous i s'apropa el divendres, sempre em ve al record els dies que agafàvem el tren al Cabanyal i cap a Borriana per a aprofitar el cap de setmana anant a collir taronges, crec que ho fèiem una bona colla de joves, era una forma de pagar-te els estudis i d'ajudar a la família que falta feia.
La veritat que en aquells anys donava gust passejar-se pel Pla, gairebé era impossible passar de la Tanda al carrer sant Vicent, tots els home eixien a llogar-se, cada dia calia anar, jo crec que era més un pretext per eixir i prendre's la seva cervesa i la tapeta a l’Olivereta, perquè el treball estava assegurat, tret que plogués i per tant tots a casa.
Van ser molts caps de setmana de matinades (mai he comprès perquè es queda tan aviat per anar a collir, si abans de les 9 o les 10 no et posaves), de fred a les mans i als peus, d'esgarrapades, però quan et pagaven i veies que tenies per passar tota la setmana a València i pagar-te les teves despeses i capritxos t’ho oblidaves de tots els mals.
I tot aquest rotllo no ve només pels records en aquestes dates de la prega i la quadrilla, ve sobretot perquè aquesta mateixa setmana el Congrés dels Diputats ha discutit una proposició per acabar amb la situació que estan sofrint els collidors, els de casa i els nous vinguts. En els últims anys, i és vox populis, les màfies, sí, les màfies han pres el camp en aquestes dates per fer el seu negoci, això sí, amb la complicitat de les ETTs i d'alguns comerços i magatzems. Aquestes màfies estan sotmetent als collidors, principalment als no autòctons, a pràctiques que pensàvem que ja no existien ni a l’Africa, l'esclavitud.
Ja fa temporades que m'expliquen els meus amics que van a collir que a aquesta gent se'ls cobra per les alicates, pels cabassos, els cobren els desplaçaments als camps, una comissió per buscar-los feina i un tant per cent del seu sou diari, en definitiva la jornada els ix per menys de 10 euros al dia. M'expliquen els meus amics que estan fins als nassos, que dia si i dia també els amarguen el treball, i sempre amb l'amenaça que hi ha qui per 10€ al dia treballa de sol a sol collint taronja, per tant a callar, però aquests, els meus amics no callen, mai han callat, s'han fet en el camp des de molt menuts i els tenen ben posats. Són com els tarongers forts i elegants.
I mentre Joan Carles, l’Orella per a nosaltres, m'explica i es lamenta de com està el camp i els collidors, al Congrés dels Diputats, a instàncies dels grups d'IU i Compromís-Equo discuteixen sobre l'esclavitud en el camp valencià, i arriba el PP i amb la seva majoria absoluta els diu als nostres diputats que a collir haurien d’anar ells que s’està més bé que mai. I així estem, aquests nous amos, disfressats de demòcrates ens diuen que els temps no estan perquè els comerciants regalen els diners, tampoc els temps estan perquè els homes i dones del camp maltractin els seus cossos, les seves vides i les seves famílies per una merda de sou, que es deixen les seves vides cada dia a la carretera, al camp…per a això no estem, ni ells, ni nosaltres, ni els collidors, ni la societat en general, el temps de l’esclavitud i de l’ordeno i mando fa anys que es va acabar, a vore si s’enteren d’una vegada ja aquests senyorets que mai han donat un pal a l’aigua.
Compromís per mitjà del seu diputat, Joan Baldoví, va presentar aquesta setmana al Congrés dels Diputats algunes petites mesures, com que les sancions als comerços han de ser superiors, la prohibició que les ETTs actuen en el camp i sobretot que es respecten els convenis col·lectius que any rere any signen els sindicats i que s'incompleixen des del primer moment. Són petites mesures per a dignificar el treball del camp, tan important per a ells i necessari per a nosaltres.
