Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el ayuntamiento de Castellón.
Per a ser càrrec públic, no cal una formació específica. De fet, ni tan sols cal una formació. I això, és fantàstic, perquè democratitza absolutament la vida pública. De la mateixa forma que la societat és plural, la seua representació política ha de ser-ho.
L'Alcalde de Castelló s'ha sentit fortament qüestionat des del primer dia. Per part de l'oposició, i també dels altres partits (no és un error, sé el que dic i vostés també). Ell sap que va arribar amb l'aval d'Alberto Fabra, però sap que el seu pas per la Vicealcaldia primer i l'alcaldia després, va xafar molts ulls de poll populars. Des de la resta de partits, i de forma asimètrica també es va qüestionar la forma en que accedí a la primera magistratura local. Possiblement per això, Bataller des del primer dia va voler tirar de currículum professional. No parava de repetir que era metge. Un colp i un altre. I també li agradava recordar la seua dilatada experiència de gestió en la cosa pública. Dirigint hospitals, o en càrrecs de gran rellevància en la sanitat pública valenciana. Tot era cert.
La valoració legal sobre la seua gestió a la Conselleria la deixem als jutges. La valoració política que faig jo és que la gestió va ser pèssima. Recordem que Bataller ocupà alts càrrecs amb un total de sis consellers de Sanitat, per tant, alguna responsabilitat ha de tenir en, per exemple, el fracàs del model Alzira, el despropòsit de la Nova Fe, els impagaments a les farmàcies, etc. Però res d'això no fa al cas.
El que vull dir és que, deixant-se dur per l'autosatisfacció del seu currículum i per la necessitat de compensar la inexperiència política municipal amb alguna cosa, sempre ha volgut posar de relleu la seua formació. I l'ocasió propicia li l'ha donat la política de transparència encetada per la corporació amb la publicació de declaracions de bens i interessos de tots nosaltres. Va ser l'Alcalde personalment qui va insistir en que es publicaren també els currículums personals dels membres de la corporació. A mi em va semblar una bona idea. Jo crec que ell pensava que era l'únic que havia estudiat i ves per on...
Fer una comparació curricular ací em sembla una grolleria, de mal gust, però els convide a fer una ullada al web municipal. Allà trobaran vostés la formació que tenim cada regidor i cada regidora. Qui té una carrera, o dos, o tres; o cap. O qui té un master, un doctorat, o qui un curs de CCC i no ha declarat la guitarra de regal. També l'experiència professional prèvia, o en paral·lel. Descobriran qui mai no ha treballat enlloc. O qui declara com experiència professional les pràctiques de carrera, o qui ha fet tot el seu trajecte professional per la via de la designació política en este o aquell organisme, o qui clarament no té ni idea de com es fa un currículum perquè mai no ha hagut de demanar treball enlloc.
El resultat de tot això, més enllà de la necessària transparència, és que ara tots sabem qui tenim davant. És allò de George Lakoff de “Don't Think of an Elephant!”. Per molt que intentem no pensar en els currículums, cada colp que en el plenari eixirà a parlar algú sobre aparcaments, pose per cas, no podrem evitar pensar “però si eixe és el del curs de CCC!” o “d'economia en sabràs molt però de càlcul d'estructures...”
A vore, que passar no passa res, perquè els polítics no som tècnics. Per tant, a nosaltres ens toca pensar el model de ciutat (amb els seus serveis públics, els seus carrers, les seues taxes, les seues dotacions...) i als funcionaris municipals trobar la fórmula legal i tècnica de convertir la idea en veritat. Per tant, clar que podem opinar sobre això o allò malgrat que la nostra formació no siga específica. Però el que sí que és cert és que de vegades sents a un especialista en física usar terminologia legal, i no n'encerta ni una. I això dóna un plus a l'orador que controle el tema, perquè així com fins ara les coses es resolien amb un “perquè ho digues tu!”, ara no podrem evitar recordar que el tal tu, és llicenciat en dret. No penses en un diploma, que diria Lakoff.
