Noticias Castellón
jueves, 21 de noviembre de 2024 | Última actualización: 17:58

Entre la Fiscalia i la mentida

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 50 segundos

Noticias Relacionadas

Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el ayuntamiento de Castellón. 

Anem a vore si deixem les coses claretes, que com la llengua no té os, ací cada u diu el que li sembla sense cap respecte al rigor, ni cap voluntat de no ofendre a la veritat.

Fa uns anys, tampoc no gaires, el PSOE local de Castelló, davall de batuta de Calles, van demanar una comissió d’investigació local, per tal d’esbrinar si el PP d’Alberto Fabra s’havia finançat il·legalment a Castelló. Concretament va demanar investigar la relació de l’Ajuntament amb tres empreses concretes en un  període concret. Des del primer moment jo vaig tenir clar que el PSOE va presentar la proposta amb vocació de desgastar políticament al PP, però convençuts que este es negaria a convocar la comissió. Van errar. Alberto Fabra, conscient de que allò que el PSOE buscava no estava en eixe període amb eixes empreses, va acceptar la comissió investigadora.

Abans que esta es poses en marxa, el Vicealcalde Moliner va enviar un públic avís al PSOE. En un plenari va deixar teatralment sobre l’escó de Calles un sobre on figuraven, segons Moliner, el nom de les empreses que havien finançat irregularment la campanya socialista.

Mai no sabrem el que hi havia dins del sobre, però com a poc hi ha dos comentaris a fer. D’una banda, si Moliner coneixia del finançament il·legal del PSOE ho havia d’haver posat a disposició de la fiscalia anticorrupció. No ho va fer. Esdevingué còmplice. I d’altra banda, no sabem fins a quin punt l'advertència serví o no per tal que el PSOE afluixés en la seua vocació fiscalitzadora.

En tot cas, el PP va proposar que jo, en representació del tercer partit, presidís la comissió. Regal enverinat. Vaig posar condicions. Accés il·limitat a quanta documentació sol·licités la comissió, silenci mediàtic per poder treballar tranquils, col·laboració de funcionaris, capacitat per citar a declarar a tècnics i empreses, i tot el temps que la comissió necessités per fer el seu treball. Se’m va concedir, i totes les condicions es van complir fins el dia abans de fer públiques les conclusions, en que el PSOE trencà l’acord de silenci mediàtic, anunciant unes conclusions pròpies, abans de conèixer les de la comissió. Lamentable. Constatació de que jo tenia raó en pressuposar que només volien soroll, no investigar. De fet el PSOE aprovà els més de 50 folis dels precedents de la Comissió, però es negà a votar el foli de conclusions. Peculiar. Davant la Comissió es van produir més de 25 compareixences, des del propi Alcalde, fins als responsables de les empreses, passant per tècnics (també alguns ja jubilats). El PSOE no va trobar absolutament res, tot i canviar fins a tres vegades de “regidors investigadors”.

Per la meua banda vaig dedicar moltes hores a investigar, moltes. I usant el mateix sistema que les auditories externes vaig triar a l’atzar algunes desenes de factures de les tres empreses i vaig confirmar que complien amb tots i cada un dels requisits, que informe sol·licitat per mi afirmava la Secretaria General de l’Ajuntament, que hi havien de figurar.

Les conclusions afirmaven que sent cert que hi havia molt de marge de millora en el procediment administratiu i de contractació (i en eixe sentit com a President de la Comissió vaig fer recomanacions), no s’havia trobat cap indici d’irregularitat que pogués dur a pensar que en el període estudiat, i per part de les empreses estudiades, hi hagués finançament irregular del PP. El PP i les empreses, quedaven lliures de sospita. En el període investigat, insistisc.

Dic tot això, per evidenciar que tot no val en política. I que en el seu moment, tot i suportar les crítiques d’uns i altres, vaig defensar el que considerava era la veritat jurídica. I no cal dir, que políticament m’hagués resultat molt rendible descobrir com a president de la comissió, que el PP cobrava comissions, o feien enginyeria comptable per fer pagar a l’Ajuntament factures del partit. Però no ho vaig trobar. I vaig dir en veu altra i vaig firmar que no ho havia trobat.

I ara Bataller. La imputació de l’alcalde per la seua gestió en l’època en que era un dels principals responsables de la Conselleria de Sanitat, ha estat la noticia que ha somogut la política municipal. Nosaltres no l’hem acusat de res. Absolutament de res. No hem qualificat l’acte que s’investiga, no hem tipificat com delicte ni com falta l’acció per la que se l’imputa. Res. Res de res. Res de res de res. Tot simplement hem dit que seguint la doctrina del President Fabra havia de dimitir. I això és així. Fabra va dir que cap imputat podia estar en càrrecs de direcció (i Bataller és president provincial), ni de gestió (i Bataller és alcalde). I del President provincial Moliner, que fa 14 dies deia que Camps no podia tornar a la política perquè, textual, “no es suficiente con ser inocente”.

Nosaltres no acusem de res a Bataller, però posem en evidència que les grans paraules de Fabra i Moliner perden tot el valor en funció de qui és la persona imputada. I això, la combinació d’un Alcalde imputat, i un President provincial i un de la Generalitat, posa en evidència que el PP viu entre la fiscalia i la mentida. I gent així, no ens hauria de governar. És tot.