Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el ayuntamiento de Castellón.
A mi hi ha moltes coses que em costen d’entendre, i una d’elles és la falta de pols polític del PSOE i la seua incapacitat per subvertir la situació, malgrat que l’escenari és bo per ells. Emmarquem-ho en una realitat prèvia, i així serà més senzill.
En les passades generals, el PSOE va tindre els seus pitjors resultats històrics, que remataven desastrosament una sèrie de resultats negatius en les prèvies autonòmiques andaluses i basques, i en les municipals i autonòmiques en la majoria de les comunitats. Un daltabaix electoral que continuà amb la forta davallada del PSC a Catalunya. La pèrdua de poder polític del socialisme espanyol és enorme. I ara bé el factor extern, el PP cau en totes les enquestes, fins a 15 punts de mitjana, en la previsió de vot. I davant d’això, la lògica voldria que el que es considera principal partit de l’oposició (confon la mida amb la condició de principal) cresqués en intenció de vot. I mira no, continua baixant. Més moderadament que el PP, però baixant.
També la lògica, demanaria que el PSOE revisés la seua oferta electoral, no sé si el cartell, els noms, les persones... però segurament sí les idees. Les polítiques. Les propostes. Ara bé, allò que no pot fer de cap de les maneres, és el que està fent. És a dir, la mateixa gent que dirigeix el partit fa anys, proposa ara fer exactament el contrari del que feien quan tenien opció de fer-ho, fa només anys i mig.
Per exemple, tan tard com ahir, Elena Valenciano deia que si els bisbes seguien dient coses lletges, demanarien que es denunciaren els acords amb la “Santa Seu”. Ridícul en boca d’un partit que no només no ho va fer en 8 anys de recent govern, sinó que li van augmentar fins i tot el finançament a compte dels cabdals públics. Patètic. No tenen cap credibilitat, són hostatges del seu passat.
Però hi ha un tema més cridaner encara, la posició que mantenen en el tema dels desnonaments. Hom recorda amb facilitat a la Ministra Chacón (i opositora a Rubalcaba després de perdre el congrés davant d’ell) anunciant nous jutjats per accelerar els desnonaments. Hom recorda la inacció legislativa dels governs Zapatero (amb Rubalcaba i Chacón dins) en la llei hipotecària; qüestió que esdevé més greu si recordem que en aquell moment ja es desnonaven anualment centenars de famílies.
I ara, clar, el Govern andalús, proposa tot allò d’expropiar l’ús dels habitatges. No és nou, el primer govern autònom s’estrenà amb l’expropiació de les “fincas rústicas manifiestamente mejorables”, que per cert no va traure Andalusia de la pobresa i el PER. Ara, a més a més, tenen l'escàndol dels ERO fraudulents. Podria ser una ocurrència forçada per la coalició amb EU i tal, però no. EI PSOE espanyol diu que val, que sí, que d’acord, que ells també ho volen fer a tot Espanya. Ara que no governen. I clar, jo em pregunte, per quina raó no van fer res de tot això quan tenien l’opció de fer-ho?
I la resposta és d’una enorme simplicitat. L’ha donat estos dies la banca espanyola, anunciant-los de que això tindrà conseqüències. Primer per a Griñán. L’adverteixen que si no ho atura, s’ha acabat la moratòria dels 470 milions d’€ que deu la Junta. I després a tot el PSOE, pels aproximadament 46’75 milions que deuen als bancs. Això explica la servitud del PSOE quan governa. “Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem” .
També podríem parlar de qui governa el PP, i els seus problemes amb bancs i empreses “col·laboradores”, però d’això ja se n’ocupa l’Audiència Nacional.
