Enric Nomdedéu. Portavoz del Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Arribes dilluns a l’Ajuntament, baixes a les 10 a la sala de comissions, i fas una ullada a les cares i actituds dels altres membres de la comissió. El llenguatge corporal és tan eloqüent! El PP està com en un vetllatori, i això que diuen que han guanyat. El PSOE parla poc, i l’única referència a la jornada electoral té a vore amb el cansament de les hores de mesa electoral i escrutini (i això que dels seus en van haver de comptar menys que mai), la companya d’EU està exultant, i nosaltres tenim instal·lat al rostre el somriure i la clucada d’ull còmplice del nostre logo. Ens ha anat bé. Molt bé de fet.
Compromís i els seus socis teníem com objectiu aconseguir un eurodiputat, i hem superat la prova amb escreix. Mil gràcies a tota esta gent que ens ha prestat el seu vot, i ens ha encomanat que gestionem els seus interessos i les seus il·lusions. Que la política també són emocions.
Els resultats han tingut bàsicament dues sorpreses. La davallada molt més enllà del que pronosticaven les enquestes trucades, de PP i PSOE, i per tant del sistema; i la irrupció de nous grups, entre els que mereix un lloc destacat, el sorprenent (per la dimensió) èxit de Podemos. Més d’un milió de persones hi han confiat, i això no és una broma. No és només un grapat que es deixa dur per un telepredicadors amb fortuna; no és només un munt de gent emprenyada amb el PP i PSOE que els vota per donar un avís; no és només milers d’antics abstencionistes que han vist en la candidatura el mateix que els italians en Bepe Grillo; no és només els antisistema que volen canviar-lo des de dins… És un enorme toc d’atenció a tothom. En que es pot traduir una cosa així en altres eleccions, ni ho sé jo, ni ho saben la majoria dels analistes que pontifiquen, i em tem que no ho saben ni ells. Siguen qui siguen. Que eixa és l’altra.
És un avís per als partits més sistèmics, i també per a partits com el nostre. Compromís faria bé si analitza fredament el que pot significar. Jo mateix em vaig precipitar la nit electoral restant-li importància. Error. Quan Compromís es presenta davant tothom dient que fem la política de forma diferent, trencant esquemes de la partitocràcia, obrint-nos a la participació pública en la redacció del programa, celebrant primàries obertes... Estem llançant un missatge que hauria d’arribar a una bona part d’eixe electorat. Però quan al final resulte que els aparells dels partits de la coalició, es reserven el dret de corregir el resultat de les primàries, potser el missatge que enviem resulta desestabilitzador per a qui aposta per una nova política.
Haurem de reflexionar sobre això, i sobre moltes altres coses. Nosaltres, però sobretot, altres, que no han acabat de copsar la magnitud del canvi que s’ha produït en l’arquitectura de la representació popular. EU es consolida amb fermesa com pla B de molts socialistes definitivament decebuts. UPyD, creix, però ja molt poc a poc, llastada, possiblement per haver perdut frescor i haver fracassat ja a prou conteses electorals, i per la irrupció de C’s fora de Catalunya; un competidor amb qui no comptava. El PSOE sembla que reacciona. Saben que els lideratges antics ja no valen, el que falta saber és si tenen algú per liderar el que queda, que no és poc; però sobretot, que no és suficient. Que el principal partit de l’oposició perda quasi tant com el del govern, és per a fer-s’ho mirar.
I el PP, clar. Tan descol·locats han quedat que s’han llançat a una orgia de xifres per demostrar allò que no és demostrable. Que si han tret alguns punts percentuals per sobre de la mitja espanyola (tot ocultant que la seua caiguda ha sigut més pronunciada que la mitja, perquè venien d’uns resultats millors); que si guanyaven al segon d’un diputat, i ara de dos (ignorant que n’han perdut 8 respecte a fa 5 anys). O en clau de més proximitat, Moliner dient que les comarques de Castelló han donat millor resultat que la resta, i cometent una imprudència impròpia d’ell. Quan algú li va preguntar per la translació dels resultats a unes municipals, tot senyalant que significava la pèrdua de la majoria absoluta a la ciutat, Moliner va respondre que amb els resultats del 2009 també hagués passat. Confiant que ningú no ho comprovaria. Però va i sí. S’enganya i ens enganya Moliner. Amb els resultats del 2009 l’ajuntament hagués quedat PP 15, PSOE 12. I en canvi, el PSOE es quedà en 9, nosaltres a 34 vots del tercer i EU aconseguí una regidora. Això demostra com la translació és improbable, i com el PP no ha entés res.
Històricament, nosaltres sempre hem tingut els millors resultats a les municipals i autonòmiques, pitjors a les generals i pèssims a les europees. En tot el cicle electoral encetat el 2011, no hem fet més que créixer. A les generals vam aconseguir un resultat històric que escurçava en molt les diferències amb els que ens precedien. I diumenge passat, en les europees, vam superar els resultats de les generals. Un èxit sense pal·liatius.
Al País Valencià, comparant amb les passades generals, el PP ha perdut 881.000, el PSOE 319.000, EU n’ha guanyat 11.000, UPyD 2.000 i Compromís 13.000. Som qui més a crescut, entre els prèviament existents. I té importància. Perquè aconseguir que et voten quan no et coneixen té valor, però que continues creixent quan ja et coneixen, és un mèrit indiscutible.
