Enric Nomdedéu. Portavoz del Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Recorde que en una de les meues primeres intervencions com Diputat, em va replicar un membre de la bancada del PP dient-me que “s'explica vosté molt bé, com es nota que és professor”. Jo professor no n'he estat mai. Alumne sempre. I vocacional. Tinc esperit d'alumne a temps complert. No només perquè he procurat formar-me bé en tres universitats, o perquè sempre que puc faig algun curs que millore el meu bagatge, sinó sobretot perquè és eixa amb l'actitud que faig fins i tot la meua feina. Aprenc de qui m'assessora, de qui m'ajuda, de qui em critica, de qui em replica i debat. Aprenc, i molt, dels meus adversaris polítics. De vegades aprenc el que no vull fer com ells.
Javier Moliner ha aconseguit, gràcies a algunes accions certes, i a un excel·lent campanya de màrqueting, forjar-se una imatge de reformador i renovador. Però cal dir que ho tenia mitjanament fàcil. Venia del segle XIX. La presidència provincial del PP i de la Diputació, estaven en mans d'una persona hui empresonada, que tenia unes formes arcaiques, personalistes i “plesistocèniques” (ja em passaran el neologisme) de fer política. Vots a canvi de favors. Ho reconeixia el mateix en aquella xerrada amb militants on explicava com havia aconseguit col·locar centenars de persones, o places escolars, o saltar llistes d'espera hospitalàries; i que això es traduïa en centenars de famílies agraïdes a les que només calia recordar-los-hi el favor, en la jornada de reflexió. Els negocis que feien alguns dels seus diputats i alcaldes protegits, han resultat d'interés preferent per a la fiscalia. Les formes de dirigir els plens municipals i la falta de respecte cap a l'oposició, no cabien en democràcia.
Així les coses, per poc que fes Moliner semblava que fes molt. Hem fet un reglament de participació ciutadana que no és gran cosa. Però és que qualsevol poble mitjà fa 15 anys que en té un. Moliner dirigeix el ple amb educació...què menys! Ja s'encarrega l'equip de màrqueting de llançar després de cada sessió alguna noticia que puga fer passar desapercebut mediàticament el debat, per interés... o a canvi de publicitat. I és de veres, que ha actuat front als casos de presumpta corrupció (i segura immoralitat) protagonitzat pels seus. Però sempre quan ho ha denunciat Compromís. No abans. De fet, després de que férem explotar el cas Francisco Martínez, Moliner encara li va aprovar un sou sense competències, i li es va comprometre a fer la depuradora en els terrenys del soci de Martínez. Només la nostra pressió l'obligà a rectificar.
Ara el PSOE ha posat sobre la taula el que podrien ser greus irregularitats en la gestió d'un municipi, que es produirien en connivència amb un funcionari de la diputació, que és càrrec electe del PP. I també el fet que de 4 beques, dos li toquen a familiars de càrrecs del PP. Bon treball del PSOE... i bons reflexos de Moliner convocant immediatament dues comissions per analitzar les denuncies.
Jo vull ser alcalde de Castelló. I mire amb ulls d'alumne el que fan altres alcaldes, i també aprofitant que sóc diputat, el que fa Moliner. I el que veig és que les decisions més ben valorades que ha pres Moliner en qüestions de corrupció o transparència, mai han estat a iniciativa pròpia, sinó com a conseqüència de denuncies de l'oposició (i les més importants, concretament de Compromís).
I com alumne aprenc que si tinc responsabilitats de govern, no és prou amb reaccionar amb contundència. Vull un govern net. Sense ombres. Sense dubtes. Sense espai per a les tampes, les actuacions poc ètiques, sense corrupció. I això es resol amb una avaluació continua. Amb controls interns. La meua condició d'alumne també m'ha ensenyat això. Conec bé els mecanismes d'autocontrol per a organitzacions i empreses. I són del tot aplicables a un ajuntament.
Com és possible que a ningú li hagués cridat l'atenció en tot el procediment que de 4 beques dues són per a familiars del PP? Una d'elles la filla de Paco Martínez, reincident en beneficis d'esta mena, i investigada per la fiscalia. Com és possible que ningú no s'adonés que des del departament que dirigia Martínez es reclamés a l'ajuntament de Borriol (amb Santamaria d'alcalde, i que també era diputat) que també expropiés a preu d'or terrenys vinculats societàriament al propi Francisco Martínez?
Que el PP de Moliner i el seu govern no tenen cap mena de control intern? Només ens assabentem d'estes coses a bou passat, quan des de l'oposició furguem? Segur que Moliner és el campió del control i la transparència? O és només un jugador d'avantatge, que venint d'on venen per poc que faça queda bé, i que només intervé en temes de corrupció quan ho denunciem els altres?
