Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el ayuntamiento de Castellón.
Per una evident confusió, la setmana passada es va publicar que l’ajuntament havia aprovat ingressar en el meu compte corrent 29.000€ que suposadament i per culpa d’uns deutes de l’Ajuntament, me’ls haurien carregat al meu compte. Doncs miren, no. Ni em van carregar 29.000€ (entre d’altres raons perquè no els tinc), ni l’Ajuntament va aprovar tornar-me’ls (entre d’altres raons perquè no me’ls deu).
La cosa és molt més senzilla: per la meua condició de secretari del consell d’administració de l’empresa municipal GUMSA, vaig ser nomenat (junt amb dos tècnics) part de la trinca de liquidadors. I en eixa condició, figure com a persona autoritzada als deficitaris comptes de la societat. Mai no he signat un xec, ni he ordenat cap operació en eixe compte, però estic autoritzat a fer-ho. Per això, quan vaig anar a pagar la renda, la gestora de comptes em va anunciar un descobert de molts milers d’euros. No era jo el deutor, era GUMSA, i per tant, era l’Ajuntament. Ho vaig explicar al plenari (que és quan es generà el malentés) per significar una forma de fer oposició, que és la que subscric personalment i en nom del meu grup.
Nosaltres assumim responsabilitats. Fins i tot algunes com esta més enllà del que l’electorat ens ha encomanat. I com vaig explicar en el plenari, podria donar-se la circumstància que jo acabés imputat per la mala gestió del PP. Tindria carretades de dallonses la cosa. Però podria passar.
I això ha generat un bon grapat de converses estos dies. Des de gent que considera imprudent que assumim responsabilitats, fins a aquelles que ara m’interessa destacar. Les que fan referència a “la ciència de les imputacions”.
Que veges tu com estarà el món de la política, que un vulgar (i orgullós) regidor com jo, diu més vegades “imputació” al cap de la setmana, que “asfaltar”, per exemple. I ja és trist!
No és cert que estar imputat signifique ser culpable. Però tampoc no és cert que no signifique res. Vol dir que un jutge, (normalment a instàncies del fiscal) ha vist indicis més que suficients com per fer declarar a una persona per la seua vinculació amb un delicte. I és veritat que estar imputat et permet tindre accés a la documentació del procés judicial; però tampoc no és cert que siga un regal per a l’individu. No és exactament una garantia processal com volen vendre-ho alguns. És bastant més que una sospita, i just per això l’imputat ha de conéixer que és el que l’ha convertit en investigat.
I a partir d’ací, els vans intents exculpatoris. Aquells que diuen que és molt fàcil imputar algú. Imputes amb falsedats, li destrosses la vida política, i després ja perdràs, però a aquell ja l’has fet un desgraciat. I dic jo que no és tan fàcil imputar, que el jutge no t’imputa només per una denúncia. Ja he dit que cal alguna cosa més que indicis.
També hi ha qui diu que el fet que 2 de cada 10 diputats del PP valencià estiguen imputats o processats, és el resultat de molts anys de govern. Això implica dues coses, la primera que la teoria de les falses imputacions malicioses es desmunta. La segona, que s’assumeix que amb el pas dels temps, els governs es corrompen, o com a poc, perden atenció i gestionen amb menys rigor.
I no sé què em preocupa més. O sí. Em preocupa i molt que es done per segur, que amb el temps, si gestiones, t’imputen. Perquè no és cert. Hi ha centenars d’alcaldes, de regidors que porten 15 o 20 gestionant i no han estat mai imputats. Simplement, perquè no hi ha ni sospites de mala praxi, ni de delictes. S'imputa, en general, no a qui gestiona, sinó a qui gestiona malament.
