Guillermo Miró. Ingeniero Industrial.
Hola a tots. En aquesta columna ja hem parlat alguna volta del diòxid de carboni, conegut com CO2, i la seva problemàtica actual. Ací vam parlar d’una manera de reduir el CO2 que s'allibera a l'atmosfera mitjançant la captura del CO2 produït i posar-lo a altra banda emmagatzemant-lo.
Com dèiem, existeixen moltes fonts de producció de CO2, des de la respiració dels animals fins als gasos produïts al cremar combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), que incrementen la concentració de CO2 a l'atmosfera. En aquest moment és molt més gran que el que ha estat en qualsevol moment en els últims 600000 anys i, segons alguns investigadors, això és causa de el que es coneix com a efecte hivernacle: l'augment de la temperatura a causa de la retenció dels raigs solars a l'atmosfera.
Així, durant els últims anys han aparegut una sèrie de investigacions destinades a intentar aprofitar el CO2, o poder gestionar-lo d’alguna forma per tal de mitigar el seus efectes nocius per al medi ambient, i existeixen una sèrie d’aplicacions industrials del diòxid de carboni provenint de molt diferents àmbits. Per exemple, les persones que tenen mal de cap necessiten el diòxid de carboni, ja que l'àcid salicílic, un dels productes fonamentals per sintetitzar aspirines, s'obté fent reaccionar fenóxid sòdic amb CO2 a una temperatura de 125 graus i molt altes pressions.
Evidentment, sent la industria de energia derivada del petroli molt important, algunes de les investigacions més punteres en l’ús de CO2 estan relacionades amb produir combustibles alternatius o tindre noves fonts de combustible amb l’ús d’aquest gas residual. S’està estudiant molt profundament el conreu de microalgues com a font d'energia renovable, ja que aquestes agafen el diòxid de carboni, llum solar i agua i mitjançant el seu metabolisme produeixen combustibles similars al dels petroli, però produïts de manera alternativa. Per altra banda, la investigació genètica està fent grans esforços en crear bacteris que permeten transformar el CO2 en productes substitutius dels combustibles de manera directa, creant una espècie de reactor per als vehicles.
La indústria alimentaria també te molt a dir amb el CO2, ja que és un additiu aprovat per a ús alimentari, i històricament s’ha usat el CO2 per a afegir “gas” a les begudes. És molt comú veure aquestes begudes en barrils a pressió, especialment la cervesa, on el CO2 ha estat afegit de manera artificial amb dos objectius: refredar la beguda i mantenir el gas necessari perquè surti a pressió pel tirador. S’estudien altres usos del CO2 com a desinfectant, ja que s’ha investigat que injectar CO2 en llet crua refrigerada, i mantenir així cinc dies abans de treure el gas, ajuda a que duri més temps, conservant les seves propietats sensorials, de la mateixa manera que s’usa a les bosses d’ensalada “envasades en atmosfera protectora”, que es una atmosfera amb un 20% de CO2.
En resum, el diòxid de carboni és un dels gasos més importants a l’actualitat, i té alguns usos industrials necessaris, però cal anar en compte i fer un esforç, tant particular com col·lectiu, per a poder reduir aquestes emissions i deixar que els nostres fills disfruten de la Terra com ho fem nosaltres. Com sempre, comentaris oberts per a suggeriments, idees… Fins la setmana que ve.
