Guillermo Miró. Ingeniero Industrial.
Hola a tots.
Segurament haveu sentit parlar de una de les tendències més fortes en el sector de l’automoció, que no és altra que l’ús de bio-combustibles per a disminuir la dependència dels productes derivats del petroli. Bio-combustible és el terme amb el qual es denomina a qualsevol tipus de combustible obtingut de vegetals o dels seus residus, encara que per a automoció es refereix a combustibles líquids que poden actuar quasi de la mateixa manera que actuen els combustibles convencionals, com alguns bioetanols i biodièsels que poden substituir total o parcialment alguns combustibles fòssils al transport. Tanmateix, dins del biocombustibles existeixen un gran rang de diferentes tipus depenent del seu orige. Encara que la producció a partir de algues o a partir de bacteris és una via de investigació, el procés de producció dels biodièsel i dels bioetanol actualment es basat en la producció de cultius energètics, com sucre, soja, palma, a partir de les quals s’obté la matèria prima per a la producció d’aquestos combustibles, pel que es coneixen com “agrocombustibles”.
Així doncs, s’ha generat un gran debat durant els últims mesos, degut a que la Unió Europea ha establert un objectiu per al 2020 que preveu que el 10% dels combustibles utilitzats en el transport hauran de procedir de fonts renovables. Amb tant curt termini de temps, la única opció per a Europa és l’ús d’agrocombustibles. Com Europa no té capacitat de complir per si mateixa, ha de recórrer a la producció d'agrocombustibles en tercers països, de manera que aquesta política està tenint de fet un negatiu impacte en la seguretat alimentària i en la conservació del medi ambient en altres llocs del món, especialment en determinats països en desenvolupament, ja que en aquestos països s’estan aprofitant terrenys per a cultivar energèticament en lloc de produir aliment, provocant una disminució del aliment disponible i desforestació per tal d’aconseguir més terrenys, provocant un greu perjudici al medi ambient.
Una possible solució va ser l'octubre passat per part de la Comissió Europea: establir, dins d'aquest 10%, un límit als agrocombustibles tradicionals, els de primera generació, elaborats a partir de cultius alimentaris, de manera que aquests no puguin representar més del 5% dels combustibles per a transport. Això implica el desafiament de desenvolupar ràpidament les noves generacions de biocombustibles, aquells que es produeixen amb residus agrícoles o amb altres tipus de residus orgànics, de manera que no competeixen amb la producció d'aliments ni contribueixen a la volatilitat dels preus dels aliments. Açò és una solució parcial, però ni de bon tros s’està atacant a l’arrel del problema.
En el fons, es tracta de decidir si volem avançar cap a una societat més sostenible vivint en la nostra bombolla, i fent que altres paguin els costos, fins i tot assumint que la nostra política es transforme en més fam al mòn, o si, per fi, començarem a parlar de ser coherents i responsables, entendre que compartim tots el mateix planeta i posar sobre la taula el tema que els polítics no volen ni esmentar: el qüestionament del nostre model, no només de producció, sinó de consum energètic. Com sempre, comentaris oberts per a suggeriments, idees… Fins la setmana que ve.
