Enrique Domínguez. Economista.
Una altra vegada. Per cinqué any consecutiu, el mes de gener es caracteritza per la eliminació del color roig d’alguns dels nostres carrers del centre. I deixen el verd, amb diferents tonalitats (recorden aquella cançó del Raimon “tots els colors del verd…”?); volen, possiblement que Castelló de la Plana siga tant verd com el País Basc.
Però, fem un poc d’història. No fa molt anys, els carrers de la capital a penes hi tenien d’arbres que li donaren color a les seues voreres i que, al mateix temps, col.laboraren amb el medi ambient ajudant a reduir el creixent monòxid de carboni generat pel també cada vegada major nombre de vehicles.
Es va decidir, crec que de manera intel.ligent, de plantar arbres autòctons que s’afegiren, entre d’altres, als plataners i a d’eixos arbres que es solen plantar al davant dels col.legis i a les circumval.lacions que fan uns fruits en forma de bagots i que, en caure, taquen les voreres durant prou de temps.
Es va decidir plantar, entre d’altres, carrasques, lledoners i tarongers bords. Els tarongers, millor dit, els seus fruits, anaven, per fí, a donar-li a la ciutat un color diferent:el roig ataronjat que, junt al roig descolorit del circuit del Tram, han millorat l’excés de color verd de la ciutat, inclosa la seua ensenya.
I tornem al motiu d’aquest comentari. Dels arbres que es troben als carrers de Castelló de la Plana, sols un és discriminat (jo diría, fins i tot, maltractat en el sentit de llevar-li allò que és la seua essència), els tarongers. Mentre els fruits de les carrasques o dels lledoners són arreplegats pel servei de neteja en caure a terra, les taronges són collides (i no sempre de bones maneres) des de la meitat del mes de gener començant, crec, pel carrer d’Adoberies i els seus voltants.
Raons per aquestes ordres donades a l’equip de neteja n’hi han de molts tipus; l’argument principal és que en eixos carrers hi han llocs d’oci nocturn i n’hi han persones tan ben educades que es diverteixen com abans, acaçant-se a taronjades o esclafant-les en terra, la qual cosa produeix unes taques blanques que tarden, almenys, dues setmanes en desaparèixer.
L’any passat em digueren que les llevaven per la proximitat de les festes de la Magdalena (a meitat del gener) o que el vent que va fer les tirava (poques ne van caure per aquest motiu) o que li va caure una taronja al cap d’una dona. L’altre dia em vàren dir que les llevaven perque algún ciutadà havia presentat una denúncia en caure-li una taronja damunt del cotxe (i se va esclafar?; algún mal educat li la tiraría).
També l’any passat, en resposta a la meua instància sobre aquest mateix assumpte, em deia la Delegada de Sostenibilitat Ambiental que “ens agradaría mantenir les taronges de forma natural fins que caigueren, però quan ho fan embruten el terra, (el subrallat és meu) i des dels serveis de neteja ens demanen que les collim abans que això passe”.
Sincerament, no he vist encara que una taronja en caure a terra des de l’arbre s’esclafe i taque el sòl; alguna se n’esclafa quan la tiren des de dalt de l’arbre els treballadors de la neteja. En canvi, sí he vist que són esclafades per persones mal educades que les tiren a terra o per algún que d’altre vehicle o persona sense voler.
Matar el missatger sembla que és més fácil que educar a la gent o patrullar per les nits per tal d’evitar eixos comportaments.
Cal llevar les taronges però, perquè no ho fan després de les festes de la Magdalena?; o, si hi ha que començar al gener a llevar-les, perquè no es deixen els ‘colmos’ per tal de mantenir els colors diferents del verd? Si deixen els ‘colmos’, s’estarà menys temps collint i amb menys perill d’accidents laborals (encara que enguany ja tenen escales més adients) i quan caiguen les taronges dels ‘colmos’ ja serán recollides pels serveis de neteja o pels ciutadans (si volen col.laborar) en trobar-se-les en terra.
Enguany, al carrer d’Adoberies, en lloc d’utilitzar grans saques per tal de recollir les taronges (algunes de les quals caien fòra i, de vegades, s’esclafaven), han prohibit aparcar durant dos dies, han estacionat el seu camió, han tirat les taronges a terra (es poden veure taques al cantó d’Adoberies amb Moncofa) i amb una mena de pala, sense cansar-se, les han anat tirant al camió. Els ciutadans, en una zona de difícil aparcament, són els que s’han fastidiat. I, on van eixes taronges? Doncs al femer, podent servir d‘aliment per als animals i, fins i tot, fer melmelada. Tindrà alguna cosa que veure el lema de l’equip de neteja ‘Castelló més verd per a tú’?
Jo, és clar, el vull menys verd.
