Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
El diccionari de la RAE, que és l’acadèmia que vigila la pulcritud de la llengua en la que Juan Maria Calles guanya premis literaris, quan defineix “tránsfuga” diu:
com. Persona que pasa de una ideología o colectividad a otra.
com. Persona que con un cargo público no abandona este al separarse del partido que lo presentó como candidato.
com. Militar que cambia de bando en tiempo de conflicto.
La tercera accepció no s’ajusta al cas, ja que en en el millor dels casos el que hi ha al PSOE local és una guerra de guerrilles, però no un conflicte bèl·lic formal. La primera accepció supose que és més discutible, perquè atenent a les declaracions que ha fet el Sr. Calles, ell diu que seguirà votant al PSOE malgrat tot; tot i que sembla intentar substantivitzar parcialment les seues diferències en qüestions de model d’oposició. Però ni tan sols ell gosa tirar per eixa via.
I finalment la segona accepció li encaixa com un guant nou a una mà amb cinc dits. Calles ha fet públic que ha abandonat la militància en el partit que el va fer regidor, i que seguirà mantenint la condició de regidor. No adscrit, des d’ara. També ha dit que ara treballarà, i que si fins ara no havia fet res és perquè el seu partit no el deixava.
Dic tot això per posar les coses en el seu lloc. Perquè els Sr. Calles ha dit que els que el titllaven de trànsfuga mentien. No. I per si entrem en qüestions semàntiques, li aconselle mire el que diu la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la que es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.
És obvi que la figura del trànsfuga distorsionarà de forma clara este final de corporació. Queda un any, i serà tens. Però tampoc caldria oblidar que esta corporació ja va començar d’una forma bastant atropellada.
Potser caldria recordar que el sistema electoral pel que fa a l’alcaldia és indirecte. És a dir, que la gent, no tria alcalde, sinó que tria regidors en llistes tancades. I són estos qui han de triar a l’alcalde. I diu la llei que han de fer-ho d’entre els caps de llista. A Castelló hi va haver quatre persones que encapçalaren llistes electorals que van obtindre representació. Carmen Carreras d’EU, Juan Maria Calles del PSOE, Alberto Fabra del PP i jo mateix per BLOC-Compromís. I Fabra va obtenir l’alcaldia fruit de la majoria absoluta del seu grup. EU unida obtingué un vot. Jo dos. I Calles cap. Cap perquè el seu partit es va abstenir (de votar-lo), entre altres coses perquè ell va tardar un any en prendre possessió. Ara està possés del tot.
A les poques setmanes Fabra va dimitir. Calia, d’acord amb la llei, repetir la votació, i la lògica aritmètica volia que qui va ocupar el número dos de la llista popular, fos proclamada alcaldessa. No va ser així. El PP, per raons que fóra llarg d’analitzar ara, va decidir que Marta Gallén no era la persona adequada, la va forçar a renunciar. També van renunciar Javier Moliner (per presidir la Diputació) i Marisa Ribes que tampoc agradava al partit per a alcaldessa.
En eixa votació es va triar com a alcalde a Alfonso Bataller, que anava ocult en el número 5 de la llista. I dic ocult, perquè gairebé no va participar en la campanya (ara que el coneixem, ja s’entén). Carmen Carreras va obtenir el seu propi vot, jo els dos del meu grup, i el PSOE va votar a la número dos de la seua llista. Bé, tot el PSOE tampoc, que Calles continuava sense haver adquirit la condició legal de regidor.
En el cas del PP i en el del PSOE, amb tot este canvi de candidats, renuncies forçades (o no), moviments de llista electoral i fins i tot dimissions (Beatriz Gascó del PP, va dimitir com regidora per anar a fer carrera a València), és evident que alimenten un cert desencís i confusió en l’electorat; que es pregunta per a què serveix votar unes llistes tancades, i sense possibilitat de modificació, si després els partits fan el que els hi sembla amb l’ordre (i el desordre).
Compromís creu que una part, òbviament no tot, però una part de la solució passa per les primàries obertes per a que la ciutadania puga participar en l’elaboració de tota la llista electoral. Triant-ne els membres, i l’ordre.
Este article forma part de la sèrie iniciada la setmana passada, sobre Nova Política, i la setmana que ve, si tenen paciència, els explicaré alguns avantatges i problemes del model de les primàries. Dimecres més.
