Salva Aguilella, alcalde de Onda.
Hi ha una expressió castellana que diu “pequeños gestos para cambiar el mundo”. I jo la tinc com una màxima. Per això, en l’última sessió plenària vam aprobar —llàstima que sense el suport de l’oposició— un increment de la inversió de l’ajuntament en els servicis municipales d’atenció social per a les persones del poble que ho necessiten.
Parle de servicis com la teleasistencia o la teleajuda a les persones dependents del poble, del que es beneficien més de 300 onders.
Parle del programa d’ajuda a domicili, que ara es dóna els 365 díes a l’any i durant més hores cada dia.
Parle de servicis que es presten al Centre Integral de Majors o al Centre de Dia per a persones dependents. Parle de tallers d’exercici físic, de fisioteràpia, de podologia, etc….
Parle del servici de Menjar a Casa, del transport adaptat de porta a porta, de la tarjeta sanitaria municipal…
Parle, en definitiva, de servicis per a les persones que més ho necessiten.
Per això, mentres altres critiquen les retallades d’altres administracions —que són injustes— jo pense: “I nosaltres, des de l’ajuntament, què podem fer per ajudar a les persones del nostre poble? Quins són els xicotets gestos que podem fer per a canviar el món, per a canviar el nostre poble?
Mentres l’oposició es dedica a criticar a la Generalitat, nosaltres intentem ajudar als qui més ho necessiten.
Com? Per exemple: som dels pocs ajuntaments de la província que mantenim gratuït el servici de teleasistència. Un altre exemple: hem multiplicat per més de quatre la inversió en servicis municipals per a les persones majors d’Onda. Si en 2010 l’anterior alcalde destinava 160.000 euros, ara en destinem 685.000.
Més: En 2010 el t r i p a r t i t destinava 20.000 euros al programa d’ajuda a domicili; ara, 130.000.
Abans el PSOE destinava 95.000 euros als servicis del CIM; ara 410.000.
En 2010 la partida per a la tarjeta sanitaria per als majors no va arribar als 20.000 euros; en els primer 5 mesos d’enguany ja supera els 25.000.
Mentres altres criticaven, ara ens preguntem. I nosaltres, qué podem fer per ajudar als dependents d’Onda? I intentem trobar la solució. Al cap i a la fi els diners de tots els onders estan per a les coses que realment són importants.
