Tomàs Escuder. Membre de Compromís per Castelló.
Als membres de Compromís, no ens ha de passar com al vell comandant del fort de Bellanció heroi de la cançó de Jacques Brel, a qui l’enemic sorprèn quan no s’ho espera i perd la batalla.
A nosaltres, homes i dones d’aquesta coalició, no ens pot passar això. Ens cal ser caminants i atacar la ciutadella sense esma.
En som encara pocs, comparativament pocs, respecte a les gentades que arreu de l’estat voten d’altres alternatives.
Nosaltres hem de ser com el caminant guerriller, actiu i optimista que decideix assaltar la ciutadella del poder massa temps ocupada per forces malignes. Hem de rondar i rondar els murs de la ciutadella barroerament ocupada i malmesa pels seus comandants.
El nostre treball però ha de ser meditat, prudent, fort i també generós. Hem arribat a les primeres muralles del recinte. I les hem de conservar. I per a fer-ho només ens cal una condició primària i bàsica:¡ hem de ser millor que ells!
Davant els atacs i les empentes deshonestes que ens propicien des de totes les instàncies, tant polítiques com socials , econòmiques o culturals . Amb tota la força de l’estat espanyol al darrere, i amb anys i anys amb la clara intenció de desfer-nos com a poble, els caminants els hem de fer front. I anar a la conquista de la ciutadella. No d’aquella que tenim més a la vora i que quotidianament voregem sinó de la que és llunyana. En l’espai i en la ment.
La ciutadella estatal l’hem d’aconseguir per mèrits propis. Perquè hem de mostrar i demostrar que serem millors i més correctes i més justs.
Ha de ser amb la mirada del caminant segur, ferm, honest i coratjós que podrem mirar de fit a fit els comandants, deshonests i perversos. I guanyar-nos el dret a ser sobirans d’una ciutadella acollidora de totes aquelles persones que vulguin ser d’aquest País Valencià.
