Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Avui mateix, caminant per un carrer de la nostra ciutat he tingut l’agradable sorpresa d’oir unes notes de música clàssica.
Durant un temps he continuat oint-la sense saber d’on venia. Però enmig de l’habitual soroll ambiental ciutadà, entre massa cotxes i les converses de gent de passada, he tingut l’agradable sensació d’escoltat una melodia barroca.
He continuat fent els quatre encàrrecs que duia apuntats i la música ha acabat desapareixent. Finalment, ja de tornada a casa he pogut descobrir la raó per la que la música sonava avui pels nostres carrers. És que és el “ Dia de la música”.
Jo crec poc en el sentit d’aquestes diades. Un dia es celebra no sé què i al següent ens n’hem oblidat . I avant...!
Però ni que fora per una dia, i sortosament en els darreres temps no és el cas ja, que la música siga al carrer d’aquesta forma tan senzilla i agradable és d’agrair.
De vegades només cal voluntat. Una voluntat de servei al poble, a tota la ciutadania i no només a les elits adinerades per a dur endavant accions simples i profitoses. Es una qüestió d’imaginació i de voluntat. Sense massa diners fins i tot. Perquè malgrat la manca de finançament que sofrim els valencians en tots els camps. I no pensem només en el corredor mediterrani sinó en la cultura , per exemple. ..es fan coses,
A la regidoria de cultura no li ha costat massa diners dur endavant aquesta acció. Calia voluntat , ganes, decisió i un mínim de mitjans. I amb aquests pocs s’ha aconseguit que avui la nostra ciutat fora un poc més amable.
Entre les mostres dels músics de la Banda Municipal, els del Conservatori Professional Mestre Tárrega i els del Conservatori Superior Salvador Seguí, els vianants han pogut parar-se un moment i escoltar peces variades d’un ample repertori.
Diferents grups, distintes músiques, en cinc llocs diferents del centre de la ciutat aportaran avui el benefici de la música en directe .
Efectivament, no calen massa diners , si es vol, per posar la cultura a l’abast de la ciutadania.
No fer-ho, no haver-ho fet mes que per a grups determinats , és una mostra de menyspreu a la gent del carrer.
Sortosament, poc a poc, amb aquests actes i d’altres en la mateix línia, el poble va considerant com normal i digne de tindre’l un accés a la cultura. I, la música, per a un poble com el valencià que es vol musical, és una senyal ben bonica de la nostra identitat.
Música al carrer per tindre una ciutat més educada i amable. Aquestes són les iniciatives importants!.
