Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Ja sabem que no és el mateix ser ric que pobre, anar en cotxe o a peu, ser agermanat o botifler...i que hi ha qui en un pacte es juga la pell, i qui es pot permetre riure.
Vivim temps d’esperança per als valencians. Malgrat tant d’atac persistent i malèvol contra la nostra pervivència com a poble, com a País.
Al llarg de la nostra història els esdeveniments ens han anat , principalment, a la contra. Deu ser per allò de que som fenicis i per tant comerciants i viatgers i no guerrers i habitadors de castells.
Hem patit i patim desfeta darrere desfeta. I no parle només de les militars. I , tanmateix, resistim i , sortosament però, per insistència com a grup ens trobem davant unes circumstàncies relativament bones. Inimaginables fa només uns pocs anys.
Com ens demostra la història dels llibres però també la personal només que tinguem uns quants anys els avanços han estat considerables en alguns aspectes. Deixem però les disquisicions d’aquest tipus per a un altre moment. Ara, el que hi ha sobre la taula,són les relacions immediates que les diferents forces polítiques tenen en l’agenda.
Ara el que s’imposa de manera un tant peremptòria però també perversa, és el pacte. Del que diuen els que manen que cal que n’aprenguem.
Som fenicis, ja ho he dit, i els valencians estem acostumats al pacte. Ho hem fet i ho farem. Però pacte vol dir contracte entre iguals. I no imposició entre aquell qui té la força ( i parle de totes les forces: militars, religioses, econòmiques i of course, polítiques i legislatives) . I nosaltres en aquest punt, una vegada més, i com quasi sempre, estem de la banda dels que no tenen quasi altra opció sinó la de claudicar.
Volem pactar sí. I no sols per un govern més o menys. Sinó que ho volem fer per al conjunt del nostre país, per al nostre futur. De manera general i global. Es a dir pactar podent decidir nosaltres sobre quin model ens interessa més com a valencians. I no pactar únicament per a quatre anys de legislatura i per designar un parell de personatges poc interessats en la problemàtica nacional valenciana.
A nosaltres, el pacte , per a l’actualitat i per al futur , ens interessa si s’hi contemplen de tu a tu, d’igual a igual, les nostres propostes. A nosaltres ens va la pell com a poble.
Els temps són millors ara del que han estat mai per la força del valencianisme . Un sentiment clar i rotund que compta amb un braç polític com mai l’havíem tingut. Es una cosa bona i novedosa en molts aspectes. Però precisament per aquesta situació de novetat i de desconeixement dels jocs de poder instal·lats a Madrid hem de ser lúcids, previnguts i cautes.
Acceptem si voleu la nostra subordinació política a un orde exterior i més fort. Perquè , de moment, no ens queda una altra opció. Que siga però a canvi d’obtindre beneficis i concessions puntuals en alguns punts de bàsica importància.
Clar que necessitem el pacte. Però un que , des d’un principi considere la nostra condició de ciutadans i ciutadanes del mateix nivell que els altres. I, si amb la nostra voluntat pactista no se’ns considera be caldrà que plantem cara. I fer-ho a la manera com sabem. Resistint com la mata de jonc a les embranzides que sempre hem patit. No vindrà d’una vegada més. Eixa capacitat de resistència ningú no ens la pot negar. Portem dos-cents anys aguantant.! Però entenem que és hora , pel moment de la història que vivim, de que els nostres polítics busquen el pacte Però amb la consciència clara de que ens hi juguem la pell.
