Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
El passat cap de setmana Borriana ha estat ficada de plena i passejant d'un lloc a un altre a la Mare de Déu dels Desemparats, la Geperudeta com li diuen al Cap i Casal, la Pelegrina (còpia de l'original) la criden ara, perquè a la pobra la porten de poble en poble.
Em vaig lliurar de semblant atropellament, encara que vaig seguir per la premsa el tour de la Verge, i la veritat que no deixen de sorprendre'm els meus paisans, creia que ja ho havia vist tot, però no, encara em queda molta música per escoltar i moltes pel·lícules per veure, és veritat que Luis García-Berlanga a mort però les seues escenes cinematogràfiques cada dia està més present en les nostres vides reals, perquè el còmic, l'absurd i ridícul cada dia més a Borriana s’imposen front al sentit comú .
La veritat, el que em vaig perdre va ser veure al nostre alcalde escala a dalt per posar-li a la Verge la Medalla de la Ciutat, clar, vaig pensar, José Ramón Calpe no vol ser menys que el Ministre de l'Interior, Fernández Díaz quan va decidir atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Policial a la Mare de Déu Santíssima de l'Amor. Així que sí a Madrid la fan grossa a Borriana no anem a ser menys i medalla al cant per a la talla realitzada per Octavio Vicent, deixeble avantatjat de Mariano Benlliure. Algú es preguntarà que és el que ha fet la Geperudeta per Borriana i els seus veïns, doncs el mateix que la Verge de l'Amor per Espanya i per la policia, és a dir res. Però per fer el ridícul ací estem, en això són els millors del món, faltaria més.
A mi en veritat la Verge que sempre m'ha agradat és la de Godard, sí, la verge de la pel·lícula, Je vous salue, Marie. M'agrada Marie, aquesta jove normal que juga al bàsquet i que ajuda al seu pare en una gasolinera. I que un dia descobreix que està embarassada, malgrat no haver-se ficat al llit amb cap home, ni tan sols amb el seu nuvi, un taxista que no pot creure's que puga tenir un fill sent la seva núvia verge. Aquesta Verge que tan bé va interpretar Juliette Binoche i que tan meravellosa estava a la pantalla. Aquesta sí que m'agrada, la resta de Verges la veritat que sempre m'han donat una mica d'angúnia, entre altres coses perquè a moltes d'elles les fan sense cos, sense ànima, i això a mi no em va.
No perdre molt el temps en aquests temes si no fos perquè cada vegada més l'església fica cullerada en la vida de tots nosaltres, i els qui ens governen, sobretot el PP i el PSOE ens fiquen cada vegada més dins de la sopa de l'església. En moltes ocasions, s'insisteix en el fet que som un estat laic amb separació entre església i Estat, però serem un Estat aconfessional -que no laic- i que aquesta separació entre església i Estat és aparent, però no real. Si no que m'expliquen que cony feia l'alcalde posant-li la Medalla de la Ciutat de Borriana a una Verge, i a sant de què. O que feien els regidors del PP, PSOE i CIBUR en plena missa resant el pare nostre.
Tal vegada siga ja el moment de separar l'església de l'Estat. Amb la declaració de la Segona República, vam tenir per primera vegada un estat laic amb total separació entre església i Estat. Perquè no ara? És hora de separar-se de l'església, és hora de trencar amb els concordats que tant populars com socialistes han mantingut durant tots aquests anys de democràcia. Tal vegada amb aquesta separació alguns passaríem menys vergonya quan veiem als nostres representants públics fer el ridícul, quan no l'idiota posant medalles i resant el pare nostre.
Perquè en el fons no cal oblidar que “La terra i el sexe estan en nosaltres. Fora, no hi ha més que estels”.
