Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
“Alguna cosa fa olor a podrit en Dinamarca” li deia el fidel Marcelo a Hamlet en la coneguda obra de William Shakespeare. Ha passat molt de temps des de la celebre frase i Dinamarca fa olor molt millor que altres països, i Hamlet per descomptat segueix sent una obra mestra del pensament aplicable a l'actual situació que es viu d'històries negres i corruptes que dia sí i dia també esquitxen la democràcia espanyola.
Democràcia manipulada i prostituïda la nostra, sistemes financers que es nodreixen de fons públics i al mateix temps arruïnen a persones, desigualtat, abús, traïció, venjança i corrupció, no és Hamlet, és la política espanyola, al capdavant d'ella el Partido Popular. I tot això acompanyat per l'amarga decepció que ens inunda a tots els ciutadans del carrer. I és llavors quan recordem a Shakespeare i el seu Hamlet, i pensem que avui la frase diria “Alguna cosa fa olor a podrit en Espanya”.
Durant aquests últims anys hem sentit per activa i per passiva a Mariano Rajoy i a la seva colla de furta saquets desestimar les denúncies de corrupció en el PP. Han desestimat i han rigut de les investigacions de jutges i fiscals, han posat la cameta a tot aquell que intentava treure llum als casos de corrupció, i per a més conya s'han carregat a un parell de jutges. Al final ens deien que no són trames de corrupció del PP, sinó trames contra el PP, “manda huevos” que deia aquell altre pepero també imputat. I es queden tan amples, donant ales als corruptes i deixant-nos com a idiotes a la resta dels mortals.
I fa olor a podrit en Espanya, perquè portem massa temps amb aquesta merda. Ni el cas Naseiro, que van salvar al PP arran de proves obtingudes de manera irregular, segons el Tribunal Suprem, ni més tard el cas Filesa, que va afectar al PSOE, han fer escarmentar als uns i als altres, i sobre tot al PP, que va creure haver perfeccionat la seva maquinària de finançament, a la llum del que veiem en la comptabilitat B i als papers de Luis Bárcenas.
El finançament irregular i l'enriquiment il·lícit van de la mà. Com els sobre-sous en sobres del PP, en targeta, cas Black, o en caixa fixa com la Generalitat Valenciana, però són tots els mateixos, sí, els mateixos que reien de nosaltres, els mateixos que ens venien fum, és la mateixa cara de la moneda, és la dreta de sempre que tan bé va estar en la dictadura i que pensa que pot seguir així pels segles dels segles.
I damunt es pensen que amb demanar perdó esta tot solucionat, estarà per a ells, però no per a molts de nosaltres, amb dos pares nostres i tres aves maries això no s’apanya, ni es cura tot el mal que han fet a la democràcia i a la ciutadania. Si tinguessen decència i vergonya s'anirien a casa, això sí, abans passarien pels jutjats i retornarien tot el que han robat de les arques públiques, de les nostres butxaques.
Però es pensen que estem com en Hamlet, quan el rei li pregunta, “Encara aombrat pels núvols?” al que respon Hamlet: “No pels núvols, senyor, sinó pel sol”. Així és, no estem aombrats pels núvols, faltaria més, sinó pel sol, el mateix que ens esta donant força per ficar-los a tots a la presó i tirar-los de les institucions.
