Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
No, no creen que s'ha trobat una nova composició de Händel, però l'altre dia i mentre escoltava la música del compositor alemany llegia amb curiositat tot el que s'escrivia sobre el secretari general de Podemos, per a ells Responsable Polític de l'equip, vaja, allò que és el capità en un equip de futbol, qualsevol cosa menys cridar a les coses pel seu nom no siga que se semble massa a la casta. Tant embolic per acabar amb una executiva de 26 persones com les que tenen el PP i el PSOE, i amb unes secretaries generals com qualsevol partit clàssic, jo pensaven que anaven a seguir fent les assemblees en la Porta del Sol, però no, perquè esta més que demostrat que una cosa és escoltar la veu del poble i participar amb el poble, i una altra molt diferent és gestionar i aplicar aquesta veu en les institucions i en els despatxos.
Seguí llegint i escoltant el Messies, quan la meva dona va encendre la televisió i per art de màgia va aparèixer com qui no vol el nou Messies, Pablo Iglesias, envoltat de periodistes en aquella cadena de televisió que pertany al més fatxa dels fatxes que hi ha a Catalunya i a Espanya, però que per alguna raó que desconeixem (jo la desconec) apareixen els xics de Podemos a tota hora, sort la d'ells.
Doncs ben, deixe d’escoltar la música de Händel per escoltar al nou Messies, era la primera vegada que li vaig aguantar una entrevista sencera i la veritat que em va deixar decebut, ni Manolete que el va treure per cert en més d'una ocasió hagués torejat tan bé, és a dir, va estar com m'ho havien descrit: ni carn, ni peix. Em va decebre perquè a preguntes tan clares com ha de pagar l'IBI l'església o al viatge del Borbó al funeral del dictador d'Aràbia Saudita no va saber dir clarament que l'església ha de pagar l'IBI i com més aviat millor, i per descomptat que el Borbó acudeix al sepeli d'un dictador és una vergonya per a tots els demòcrates i se’l deuria cridar a l’ordre.
Però el que més em va preocupar del senyor Iglesias és el concepte que té de la democràcia i l'ètica, que s'excuse que “van a por nosotros” per les crítiques als cobraments milionaris d'alguns membres del seu partit o per la votació de la seva parella en la concessió de contractes al seu germà, em sembla deplorable, deuria saber que això mateix és el que diu Rita Barbera i els seus “vienen a por nosotros” quan des de Compromís a l'Ajuntament de València, li recorden la seva relació amb els diferents casos de corrupció i tota la merda que hi ha darrere del PP.
Però el que més em va impressionar va ser el concepte de democràcia que té el xic, ni pluralitat, ni diversitat, per a ell tot és blanc o negre, no existeix el verd, el vermell, el taronja, només el PP i Podemos, llevem al PSOE d'el mig per posar-nos nosaltres, visca el bipartidisme!, anem a per la majoria absoluta!!!!. A mi la veritat que les majories absolutes sempre m'han fet por, hagen estat del PSOE o del PP, sempre han acabat en dictadures camuflades i en descontrols, però sembla que a Podemos i al senyor Iglesias l'única cosa que li interessa és això, la majoria absoluta, l'absolutisme. El que empobreix la democràcia, el diàleg, la participació, la transparència…, mitja vida lluitant per derrotar al bipartidisme i ara vénen aquests xavals i endavant amb les majories absolutes i amb el partit únic, això ja ho deia el PSOE i així els ha anat, que ho tinguen en compte.
En fi així és la vida o millor dit la política, per als encantadors de serps, els que es creuen que estan per sobre del bé i del mal, els que acaben de descobrir la democràcia, benvinguts siguen, però que sàpiguen que tots junts sumem més que ells sols, i tots som necessaris per canviar el rumb d'aquest País i d'aquest Estat, i que tinguen clar que la pluratlitat i diversitat és més saludable que les majories absolutes, per a majories ja tenim a aquesta dreta mafiosa i sense escrúpols que ens ha fotut i ben fotuts, i a més, estem fart de majories i bipartidismes que no condueixen a cap lloc.
