Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Després de més de mig any de pontificat, el Papa Francesc no para de sorprendre a propis i estranys, tant per la seua vitalitat, proximitat i naturalitat a l’hora d’expressar opinions personals que en no res, o en molt poc, tenen a vore amb el que ens tenien acostumats els bisbes espanyols, tan preocupats sempre per temes relacionats amb la sexualitat i, sempre, des d’un punt de vista més medieval que actual.
El Papa Francesc sap que els protocols estan fets, com les estadístiques, per a trencar-los i que són un mitjà i no una finalitat per sí mateix, així que igual telefona a un particular, com envia cartes a persones anònimes i necessitades, perquè prefereix el risc a tancar-se a la torre d’ivori com qualsevol governant prepotent i allunyat del poble.
La cosa va començar el mateix 13 de març, després d’haver estat elegit com a cap de l'Església catòlica quan va començar a despenjar el telèfon, no solament per raons familiars, sinó també pràctiques perquè, segons fonts vaticanes, també sol usar el correu electrònic i les noves tecnologies quan s’escau. Així, és coneguda l’anècdota de la seua resposta a Eugeni Scalfari, ateu confés i fundador del diari d’esquerres La Repubblica, que va plantejar al Papa les seues raons per no creure en l’Església: “Em sent a gust escoltant les seues preguntes i buscant amb vostè les vies per les quals potser puguem començar a fer un tram de camí junts", li va escriure Francesc I.
El Papa fa sermons diaris, improvisats, a la capella de la residència Santa Marta on cap tema és tabú, contràriament al que ens tenien acostumats, fins ara, des de la jerarquia eclesiàstica. Aquest estiu també va expressar-se obertament, des de dalt d’un avió, amb els periodistes que viatjaven amb ell des de Rio de Janeiro a Roma: que en prenguen nota, Rajoy i tots els polítics que parlen sempre de transparència i mai la practiquen.
Potser el risc no és solament que se malinterpreten les seues paraules, sinó que, fins i tot, es traslladen missatges falsos no pronunciats pel mateix Papa i que, a la velocitat que circulen els missatges per les xarxes socials, després siguen difícils de desmentir com ha passat amb unes suposades trucades al president sirià, Bashar al Asad, que el Vaticà ha desmentit.
Però algunes coses que han transcendit, com ara la suposada existència d’un lobby gai al Vaticà, segons paraules del Papa Francesc, o la seua comprensió envers la problemàtica de la sexualitat -a diferència dels prelats tridentins espanyols- i la seua preocupació pels aturats i els més dèbils, demostren que el pèndol de l’Església Catòlica torna a decantar-se del costat de Joan XXIII, Pau VI i la generació del Cardenal Tarancón, si el lobby neoliberal del Vaticà no li posa fre...
