Pascual Montoliu. Ha sigut capellà, professor d'antropologia i teologia, i tècnic comercial.
Tots els anys, en arribar octubre, tenim la mateixa. Passen els tords, el turdus phylomelos, i el fiscal de l’Audiència alça la veda perquè el Seprona vaja a la cacera dels caçadors de parany. Sembla que una directiva europea de protecció mediambiental obliga la legislació espanyola a prohibir un sistema de caça tan ancestral com tradicional a casa nostra. Vés per on, una pràctica entranyable de la nostra cultura més popular ha esdevingut, a recer del nostre ingrés al blau estelat d’Europa, un acte de delinqüència, tan perseguible com el actes terroristes. O tempora, o mores, que diria Ciceró.
El Tribunal Constitucional, a instàncies de moviments ecologistes, va suspendre en maig de 2010 la legalització del parany que havien aprovat les Corts Valencianes l’any anterior. Així que tots, APAVAL i Consell, han hagut de fer mut i a la gàbia. En aquestes terres, a diferència de Catalunya, respectem la llei i el Tribunal Constitucional, que enllà de l’Ebre ha estat pres com el pito del sereno.
Em pareix molt bé la protecció de les aus passeriformes i migratòries i anime la ciutadania valenciana a no moure ni un dit contra tan franciscana directiva europea. Però dit això, cal denunciar la hipocresia de l’Estat Espanyol, del Banc d’Espanya i de la CNMV per no haver posat a to la nostra decimonònica Llei Hipotecària a l’altura de les noves normatives. La nostra legislació ha permès que molts ciutadans hagen caigut com a tords hispànics als paranys de la gran banca europea i són expulsats de casa, desnonats i desplomats, després d’haver estat pagant religiosament les seues obligacions hipotecàries fins que l’atur i la crisi els ho ha impedit. Damunt d’haver quedat al carrer i sense casa, encara deuen diners al banc, que es queda amo i senyor de l’immoble i dels pagaments efectuats. Ni Curro Jiménez practicava aquest bandolerisme.
Europa ens prohibeix el parany als valencians, però amb la seua política de préstecs tota la nostra península ha estat un immens parany, on hem caigut com a tords amb les ales untades amb el visc de l’euro i de la febre immobiliària promoguda per Rato i per Aznar i acrescuda i beneïda per Zapatero, el de la Champions League i que presumia del millor sistema financer. Quin badoc!
