Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
L’oratge convida més a la lectura domèstica que a la catarsi festera dels carrers. Des de divendres passat, he començat amb fruïció la lectura de la darrera obra de Susan George, presidenta d’honor d’ATTAC-França (una entitat que lluita contra les injustícies de la globalització), investigadora, analista política i activista francesa d'origen nord-americà, que va presentar dimecres passat, el seu nou llibre: El Informe Lugano II. Esta vez vamos a liquidar la democracia (Deusto, 2013). Recorde que abans de començar la lectura del primer volum, ara fa quasi una dècada, el seu nom em recordava el d’una rossa i bella actriu, protagonista de la famosa pel·lícula Perros de paja al costat d’un jove Dustin Hoffman, però res a veure.
Des de fa uns anys, la justícia, els drets de la ciutadania global i la democràcia pateixen atacs sistemàtics per part de la minoria que dirigeix el planeta. Aquest inacceptable escenari, amb les seues causes i conseqüències per a la immensa majoria de la població, és l’objecte d'anàlisi i reflexió de l’autora. Ja al primer Informe Lugano. Cómo preservar el capitalismo en el siglo XXI (Icaria, 2001), Susan George denunciava, amb documents reals, les ocultes i perverses estratègies de la minoria fàctica que controla l'economia i la política per preservar el capitalisme i fer-lo immune a les respostes de la ciutadania.
En aquest segon informe, de 263 pàgines i tan agradable de llegir com el primer malgrat el contingut, l'autora recorre de nou a la ficció de reunir al costat del llac suís de Lugano a diversos experts, al servei del sistema capitalista, per elaborar un altre informe centrat en l’actual context de crisi que ja anunciava el primer. L’objectiu d'aquest nou informe és acabar amb la democràcia, ja que s'oposa a les pretensions d’una minoria que té com a únic objectiu augmentar beneficis i quotes de poder, segons l’autora que torna a descriure uns fets completament reals, amb dades objectives i contrastades, però en un escenari inventat.
En democràcia, la cultura es basa en la tolerància, la transparència i el pluralisme: igual que un liberal ha de llegir textos marxistes, també al contrari... i en el terreny religiós, que més cristià que l’ecumenisme o la lectura de textos d’altres cultures i creences? El que ja no val es seguir amb el maniqueisme totalitari, típic dels anys trenta, de dividir la societat en rojos i blaus. La globalització té coses positives, com acurtar distàncies, però s’està carregant la democràcia i l’Estat del Bennestar perquè, fins ara, només s’ha centrat en mundialitzar el món del comerç i dels negocis.
