Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
El fred meteorològic s’ha sumat a l’econòmic i va penetrant, a poc a poc, a totes les llars de la paupèrrima Espanya. A banda de la corrupció quotidiana, hi ha un bon grapat d’agents de la Cleptocràcia legal, és a dir, polítics que al seu dia van privatitzar empreses públiques on ara s’han col·locat, tranquil·lament, mentre els preus de l’aigua, dels transports, de la telefonia o de l’energia en general són els més cars d’Europa.
A Telefònica, per exemple, han recalat Eduardo Zaplana, Javier de Paz, Narcís Serra, Alberto Aza, José Fernando Almansa, Alfredo Timmerman i, fins l'agost passat, Iñaki Urdangarín, alies El Gendríssim, que ha deixat el silló -no el mateix- a Rodrigo Rato. Elena Salgado és consellera d'una filial d'Endesa, on també podem localitzar Pedro Solbes o Miquel Roca Junyent, és a dir, de tots els colors. L'actual ministre d'Economia i Competitivitat i expresident de Lehman Brothers a Espanya, Luis de Guindos, era membre del comitè de nomenaments i retribucions d'Endesa fins ocupar el seu actual càrrec en l'executiu, mentre l’assessor per antonomàsia és José María Aznar, ja que l’elèctrica Endesa va ser privatitzada durant el seu mandat. I no podia ser menys Felipe González, conseller independent de Gas Natural Fenosa, empresa on també va ocupar butaca de conseller Narcís Serra.
Els expresidents, com el mateix González o Aznar, reben 82.000 euros de l'Estat a l'any en concepte d'assignació vitalícia, ja que les seues activitats privades -segons les lleis vigents, pactades pels seus propis governs- no presenten incompatibilitats. L'exministre Miguel Boyer també ocupa una butaca de conseller a Red Eléctrica, on coincideix amb el president actual Luis María Atienza i també amb José Folgado, Arantxa Mendizábal o Maria de los Ángeles Amador. Després hi ha el cas de Repsol, amb Luis Carlos Croiser i José Luis Olivas, expresident del Govern valencià i després de Bancaixa, que ha estat també vicepresident d'Enagás i conseller a Abertis Infraestructuras, i que a més ocupa una butaca a Iberdrola.
Per no parlar de l'excessiva ocupació de les caixes d’estalvi fins a l'extenuació o desaparició de les mateixes... Comptem amb una democràcia imputada de Cleptocràcia, és a dir, del poder basat en el robatori a través de la institucionalització de la corrupció i els seus derivats (nepotisme, clientelisme polític, etc.) i mentre no s’actue, des de la Justícia o des de la Ciutadania, les coses no fan pinta de canviar perquè, a més, molts polítics -com agents de la Cleptocràcia- parlen en A i actuen en B.
