Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
El futbol ens ha donat, en el passat recent, moltes alegries als aficionats. Als èxits de Vicente del Bosque i Luís Aragonés ambLa Roja(que en àrab és l’Alhambra), hauríem de sumar els èxits dels clubs espanyols en general, des del Barça o el Real Madrid, considerats encara els millors club del món, fins els èxits passats del València i també del Vila-real.
Però el futbol també és l’opi del poble quan és usat des del poder per desviar l’atenció dels problemes reals que afecten, cada vegada més, l’interés general de la ciutadania i, sobre tot, en aquest temps de crisi econòmica quan els diners que es dediquen a subvencionar o rescatar els clubs de futbol s’extrauen, directament, de les retallades en polítiques socials imprescindibles com ara la sanitat, l’ensenyament o les pensions.
L’Institut Valencià de Finances s’ha compromés a fer-se càrrec dels crèdits subscrits pel València CF amb Bankia que sumen un total de 75 milions d’euros, precisament quan les accions del club del Cap i Casal valen, ara mateix, un 50% menys que en el moment de les concessions dels esmentats crèdits, que Bankia hauria pogut denegar fàcilment i, fins i tot, el mateix I.V.F negar-se a avalar-los. Ara resulta que, per gràcia dela GeneralitatValencianai per a desgràcia de les butxaques de tots els contribuents valencians, tots som propietaris d’un club en ruïnes per seguir una tradició encetada per l’innocent president Camps amb el primer rescat del València, però també del Llevant, l’Hèrcules o l’Elx (5 avals entre 2009 i 2010).
Mentrestant, des del Consell es vol distraure a l’opinió pública llançant rumors sobre possibles compradors de les accions explicant, per exemple, la possibilitat (remota?) d’un inversor que pot posar els 40 milions d’euros que valen comptablement les accions del València, però no s’explica d’on es trauran els 45 milions més que ha de pagarla Generalitat Valencianaa Bankia, per haver avalat amb clàusules especials aquesta operació deficitària per a les butxaques dels valencians.
Aquestos anys de bombolles partidistes i futbolístiques, les institucions públiques no han reparat en la despesa per oferir futbol per damunt de les possibilitats de les arques públiques també mitjançant la subvenció directa i la indirecta dels clubs, via Canal 9, per exemple, i en el cas del Vila-real CF publicitant un aeroport que, per les seues característiques intrínseques, no ho necessitava ja que, abans d’estrenar-se amb avions (no amb cotxes de carrera), ja és un dels més famosos del món. Que nos quiten lo bailao? Tranquils que ja ho estan fent, però en despeses bàsiques!
