Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Des de dimecres passat, amb la dimissió de Rosa Vidal, i tot l’equip directiu de Canal 9, s’ha viscut una catarsi informativa autonòmica sense precedents. Els noticiaris són lliures i plurals -com no ho havien sigut mai-, l’audiència ha pujat fins límits insospitats i l’Alqueria Blanca fou el programa més vist pels valencians diumenge passat.
Ja sé que són molts els que han aprofitat per criticar els treballadors i han dit que la rectificació arriba tard i mal, però quants funcionaris d’Ajuntaments plens de corruptes, o treballadors d’empresaris mafiosos, solen eixir a la palestra per mossegar la mà que els dóna de menjar amb els temps que corren?
També caldria recordar que RTVV fou creada per consens a les Corts Valencianes, seguint el mandat de l’Estatut d’Autonomia, però, tot i això, ja va nàixer amb el pecat original del partidisme i la censura: o és que ja hem oblidat el famós llistat d’Amadeu Fabregat (el primer director) prohibint certes paraules d’us tan corrent al carrer com ara samarreta, per exemple? Quin ridícul, quan a la comarca de La Plana sempre hem portat samarreta apelfada a l’hivern i de tirants a l’estiu. La programació no mereix cap lloança: informatius on no s’informava, apologia del poder mentre malgastava, ocultació de notícies sobre corrupció institucional, una Tómbola multimilionària a 3.000 euros/comentarista (Mariñas dixit) per cada sentada i retransmissions esportives per damunt de les possibilitats d’una autonomia sempre infrafinançada des del poder central (futbol del més car, Fórmula 1 amb circuit inclòs, Copa Amèrica i Òpera des d’instal·lacions caríssimes i inundables). Ara, això sí, els documentals del Punt2 podien competir, fins i tot, amb els de La 2.
I per què -se pregunten alguns- els que més heu criticat la programació voleu ara Canal 9? Senzillament perquè una cosa és l’ús (la programació) i una altra la ferramenta (la que ara se vol liquidar d’una forma totalitària mai vista en cap Estat democràtic), una RTVV que aquest dies està demostrant, sense ingerències del poder. que és necessària i imprescindible per a la vertebració d’una autonomia castigada per totes bandes: sense finançament estatal, sense bancs valencians i ara sense radiotelevisió, la següent mesura quina serà? ...Suspendre l’escassa autonomia que ens hem atorgat els valencians des dels Estatutets bipartidistes de 1982 i 2006?
I per què diuen que no hi ha diners? Només en queden pel que volen, és a dir, per salvar clubs de futbol, bancs amb seu a Madrid, infraestructures faraòniques inútils, escoles privades i hospitals privatitzats per als amics del poder i, per suposat, una gran colla de diputats autonòmics imputats de mil i una malifetes (la presumpció sempre té un doble sentit, o no?) que, després d’unflar la plantilla fins els 1.700 treballadors i fer un ERO del Tot a Cent, ara poden decidir el futur de Canal 9 amb un vot monopartidista perquè, prèviament, s’han canviat la llei al seu gust... Mentre no se pose una clàusula a la Constitució que evite decisions monopartidistes que afecten més enllà de la legislatura, la Democràcia Hispànica continuarà ferida de mort.
I sort de les noves tecnologies que ens permetran veure els canals autonòmics de la resta d’Espanya, on lliguen els gossos amb llonganisses, perquè es veu que ací tots són rics i poden permetre’s el que, ara mateix, el govern central de Madrid ens vol negar als valencians!
