Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Ahir sense anar més lluny, a boqueta-nit, vaig arribar a la porta d’un hipermercat on hi havia una jove, de poc més de vint anys, demanant ajuda a tots els clients que ens disposàvem a fer la compra. No feia mal aspecte, però la vaig trobar asseguda al terra mentre la tristesa li brollava dels ulls. No crec que faça teatre -vaig pensar- i, de seguida, vaig tornar a regirar-me les butxaques, pensant que no portava gens d’efectiu, perquè feia un moment que acabava d’introduir un euro al carro de la compra, però sí, me’n quedava un: val més un euro que ignorar-la, vaig concloure.
Total que, quan ja me disposava a donar-li’l en mà, la jove es va negar: No señor, no quiero dinero -va dir-me en un castellà prou correcte, però amb accent dels països de l’Est-, me conformo con que me compre un croissant para mis hijos. I així ho vaig fer! En eixir de l’hipermercat li vaig donar una bossa plena de croissants i la jove me va desitjar que passe un bon Nadal amb la meua família, perquè igual que ara jo li endevinava l’alegria als ulls, tant tristos uns minuts abans, ella va suposar que tinc una família i, potser, moltes coses que ella mai ha tingut...
Una vegada carregada la compra al maleter de l’automòbil, vaig tornar cap a casa mentre la ràdio narrava el partit de la Copa del Rei. Seguia el 0-0: no hi havia ocasions ni de l’Elx, ni del Vila-real, i la veu de la jove que no volia diners, sinó croissants per als seus fills, s’interferia amb la del locutor esportiu. Serà això el Nadal solidari, que diuen? Vaja eslògan desgastat per un mal ús! Nadal hauria de ser tots els dies de l’any, a què ve això de la solidaritat puntual o de buscar excuses a l’hora de preocupar-se pels altres o per l’interés general? Per cert, si els polítics actuaren sempre pensant en l’interés general, seria tan necessària la caritat com ho és ara mateix? De segur que no!
A Espanya hi ha més de tres milions de persones en situació de pobresa severa, és a dir, que viuen amb menys de 307 euros al mes, segons la terminologia usada per la gent de Càritas, mentre els pobres ja representen el 6,4% de la població, és a dir, una taxa que suposa quasi el doble de l’existent al 2007.
El que no poden fer els nostres polítics, per més vots i majories que hagen obtingut, és buscar una eixida del túnel per a la Macroeconomia, mentre es deixen milions de persones en la més absoluta foscor. L’anunci de la pujada del preu de l’electricitat amb el canvi d’any podria tenir l’efecte contrari, és a dir, que la llum al final del túnel igual ens l’acaben tallant.
Nadal solidari o més política social? I per què no lluitem per establir una renda bàsica que aporte dignitat als més necessitats? No és prou posar un pobre a taula pel Nadal, cal ser solidari tots els dies de l’any... ara, si el Nadal serveix per recordar-ho, benvingut siga. Per cert, els Reis igual ens porten enguany una Copa. Bon Nadal i feu bondat!
