Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
“La calle es mía” aquella frase en boca de Manuel Fraga va significar un abans i un després en la nostra recent història, després de l'intent de l'oposició democràtica en 1976 de manifestar-se el Primer de Maig, Fraga es va negar a això i va pronunciar la frase deixant clar que el carrer era d'ell i dels franquistes. A plogut molt des d'aquell “la calle es mía” de Fraga i ara per sort i per bé de la democràcia, el carrer és de tots, i principalment dels ciutadans.
I ha estat un carrer, la reforma del carrer de Vitòria, a Burgos, la que ha posat en peus de guerra als veïns del barri de Gamonal, es preveu en ell la construcció d'un bulevard. Una de les majors crítiques dels habitants de la zona és que amb la nova reestructuració del carrer s'eliminaran les places d'aparcament en superfície. Però els veïns també critiquen que es va a restringir la circulació a taxis, autobusos, ambulàncies i vehicles de residents. El disseny sí té en compte la construcció d'un aparcament subterrani amb 246 places. Cadascuna d'elles costarà 20.000€.
Gamonal té un cens de 60.000 persones d'elles 16.000 sense treball. És la principal raó per la qual la majoria creu que ara no és el moment a gastar-se els diners en un bulevard. Els veïns creuen que hi ha altres prioritats al barri, com arreglar la biblioteca pública, obrir l'escola infantil, reparar les voreres i ampliar l'enllumenat dels carrers. Així com ajudes per al foment del treball.
Mentre en el nord la ciutadania eixia al carrer, prenia el carrer perquè també és seu, en el sud, molt al sud, al nord d'Àfrica, també eixien al carrer els veïns del barri de la Cañada a Melilla farts de promeses i immersos en la pobresa. Potser només siguen dos simples mostres de que alguna cosa esta canviant, però la gent, les persones comencen a prendre el carrer no només per a manifestar-se pacíficament, la situació és tan preocupant que es comença a prendre el carrer per plantar-se, posar barricades i dir ja n'hi ha prou! Fins ací hem arribat.
Motius no els sobren, a Burgos es volien gastar més de 13 milions d'euros en el famós bulevard, quan moltes famílies del propi barri estan menjant només una vegada al dia, la guarderia infantil roman tancada per falta de pressupost i les polítiques actives d'ocupació són un simple conte xinès, com no volen que la gent no eixca al carrer?, l'al·lucinant és que hagen tardat tant.
Ací sense anar més lluny, els polítics del PP s'han gastat els diners sense escrúpols, han balafiat i robat tot el que han pogut i més, i encara avui els tenim en les institucions, vaja democràcia i vaja fàstic de Partido Popular que no té el valor de manar-los a tots i a totes a la merda, i netejar d'una vegada per sempre les institucions de xoriços.
Damunt ara i gràcies al regidor del Bloc-Compromís per Borriol, Silverio Tena i del diputat de Compromís, Enric Nomdedéu, ens hem assabentat que un altre listillo, amb més gana que Carracuca, Francisco Martínez, vicepresident de la Diputació de Castelló i del PP de Castelló, pensava construir una depuradora a Borriol en els terrenys de la seva propietat, el molt listillo, per no cridar-li pocavergonya pensava portar-se prop de 50.000 euros en la jugada, cal tenir la cara dura, molt dura i seguir on segueix aquest individu, i molta gola profunda perquè els senyors del PP segueixen donant-li sou i cotxe a aquest impresentable.
Groucho Marx ens deia que "Les butxaques dels governants han de ser de cristall", molts dels que avui ens governen tenen por a tindre-les de cristall, segurament per que així els voriem el que amaguen en elles.
