Alberto Ibáñez, portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Vila-real.
Els resultats dels comicis europeus ens assenyalen una tendència clara,el trencament de la representativitat política tradicional. A més, destacar que guanya l'esquerra com a la resta del Sud d’Europa. No obstant això, tot no és blanc o negre, ni tampoc gris.
Les europees han servit per fer pal·lés un vot de càstig que ha de traslladar-se amb vot de suport, i això ens ho hem de fer veure els partits polítics. L'individualisme i el partidisme han de deixar pas a la col·lectivitat i la Política; hem de redefinir els espais polítics ressituant-nos amb l'eix esquerre-dreta però també territorial, i afegint noves variants especialment en les formes i la regeneració política.
El congrés extraordinari del PSOE li ha de servir també per reinventar-se, i reestructurar-se com una força alternativa de caràcter socialdemòcrata. Izquierda Unida haurà també d'analitzar els resultats de Podemos per tornar a refundar-se més enllà del PCE, o presentar-se com a PCE. Compromís, i les forces similars dins de Primavera Europea, també hem de reforçar el nostre marc polític d'esquerra verda transformadora. A més, també haurem de reflexionar sobre la necessitat de bastir fronts d'esquerres sense caure al parany de l'homogeneïtzació i respectant la pluralitat tant territorial com ideològica.
Malgrat que Cañete no ho verbalitze, el seu llenguatge no verbal, amb la cara d’haver-se menjat un iogurt caducat, ho diu tot. Tampoc podem obviar la força de UpyD un altre vot que busca castigar al bipartidisme aglutinant amb un discurs espanyolista amb una líder ferotge. El mateix ocorre amb Ciutadans, políticament no hi ha diferències, és una qüestió d’egos, com apuntava el cap de llista de Ciutadans.
Tanmateix, reduir l'èxit de Podemos a un home amb coleta amb el suport dels mass media és simplista. Cal reflexionar, amb calma però amb decisió, sobre el nou mapa polític on òbviament les velles receptes i la política tradicional ha mort. Una baixa participació i un parlament més plural que mai, amb deu forces representades, només deixa dues coses clares; el director del CIS ha de dimitir i els partits polítics hem de reflexionar i prendre decisions amb celeritat i valentia.
