Domingo Vicent. Portavoz de Ciutadans en el Ayuntamiento de Vila-real.
Eixa és la sensació que tenim els vila-realencs i vila-realenques, que ens passem la vida com si estiguérem parats. I és que mentre nosaltres vivim en un degoteig continu d’anuncis i bones noticies que només son això, propaganda, veiem com altres pobles viuen realitats.
Si la setmana anterior vam veure com Almassora, en la meitat d’habitants i en la meitat d’alumnes matriculats a l’UJI era capaç de donar una solució temporal per al transport dels seus fills a la universitat, com els dos cursos anteriors; aquesta ens hem assabentat que Castelló es prendrà seriosament els problemes de convivència amb els animals i crearà una brigada canina per a que es dedique exclusivament a netejar les deposicions i orines dels gossos. Per acabar-ho d’arrodonir, a l’altre costat del riu Millars baixen la contribució, mentre que a Vila-real ens obsequiaran amb una pujada del 10 per cent, ni més ni menys. El més graciós de tot, si és que té alguna gràcia, és que Castelló té com a exemple Almassora, i en tots dos casos qui està al Govern són els mateixos que estan al nostre poble.
Ara bé, en algunes coses sí que coincideixen i segueixen el mateix criteri, i és que tant a Castelló com a Vila-real, tant PSOE com Compromís van decidir donar-li l’esquena al sector ceràmic, mentre a Diputació va eixir endavant una bateria de demandes presentada per Ciutadans i exigida pels empresaris del gremi.
I mentre les veiem passar, l’equip de Govern de Vila-real ens sorprèn cinc minuts abans del plenari amb una relació de despeses, amb informe desfavorable, i que amaga, ni més ni menys, retards de quasi dos anys en el pagament de factures. A finals de 2016 anem a pagar factures de gener, febrer o març de 2015. Explicació cap, però segur que els empresaris i autònoms afectats sí que les han hagut de donar al banc que els ha anticipat els diners per a funcionar, als proveïdors que els han hagut de donar més crèdit o als treballadors que difícilment hauran pogut cobrar al dia. Com sempre a pagar-ho els dèbils, perquè l’Administració no paga quan toca, però el que és cobrar, sempre és puntual com un rellotge suïs.
