L'activitat s'inclou dins del cicle Dijous de Seminari de la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua
Castellón Información
Miguel Martín, professor de l'Àrea de Tecnologies del Medi Ambient en la Universitat Politècnica de València, ha fet una xerrada organitzada per la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I, dins del seu cicle Dijous de Seminari, a la qual ha assistit un nodrit grup d'investigadors, professors i tècnics relacionats amb la gestió de l'aigua.
Durant la xarrada, Miguel Martín ha realitzat una contextualització històrica de la depuració i les solucions naturals aplicades a la mateixa, destacant els primers tractaments utilitzats a París en el s. XIX. També ha analitzat com les solucions intensives adoptades en els últims anys han sigut correctes i, per economia d'escala, resulten eficients. No obstant açò, els municipis xicotets, amb molta variabilitat en el cabal a tractar, juntament amb les urbanitzacions, són els que actualment tenen un major dèficit de depuració, i on les tecnologies intensives tenen el seu punt feble. A més, ha incidit que a nivell mundial hi ha zones on no es poden utilitzar les mateixes tecnologies, per la qual cosa les solucions extensives poden ser una solució, sobretot en zones en vies de desenvolupament.
En aquest sentit, Martín ha assegurat que "en 2050 el 70% de la població viurà en ciutats, per tant, les solucions basades en la naturalesa han de ser importants. La falta de recursos en el camp farà que les solucions extensives poden resoldre el sanejament quan els recursos econòmics siguen escassos". El professor ha indicat que els dissenys d'aquestes solucions accessibles extensives solen utilitzar com a mitjana uns quatre m2 per habitant, però en el cas dels aiguamolls artificials s'estan aconseguint millores que permeten reduir fins a dos m2 per habitant. Els aiguamolls artificials són sistemes bàsicament anaerobis, en els quals l'aigua circula pel jaç de grava, per la qual cosa no hi ha perill de proliferació de mosquits, i no desprèn olors. França és el país amb més implantació, i a Moldàvia existeix un aiguamoll per a 35.000 habitants.
Per tot açò, Miguel Martín ha defensat els aiguamolls artificials com a solució, "aquestes instal·lacions són senzilles de construir, tenen un cost de manteniment baix, encara que no zero, per la qual cosa ha de portar-se un manteniment adequat perquè funcione adequadament, i posseeixen una bona assimilació de la variació de cabal. A més, posseeixen rendiment suficient per a eliminació de sòlids i contaminants. Però a més tenen una molt bona integració paisatgística, ambiental i social, amb la creació de nous hàbitats i la reutilització de les aigües. Però no estan exempt d'inconvenients, sobretot per la seua poca flexibilitat operativa, l'extensió necessària, la colmatació per sòlids i els rendiments baixos per a l'eliminació d'amonis".
Aquest seminari s'engloba en les activitats de formació que organitza la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la UJI.
