La sessió del matí ha comptat amb l'assistència de més de 160 persones procedents de l'àmbit empresarial i institucional
Castellón Información
La II Jornada Tècnica en Tractament d'Aigües organitzada per la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I de Castelló ha tingut lloc aquest matí per tal d'abordar des de diferents perspectives el paper de la microbiologia en el cicle integral de l'aigua. Així doncs, més de 160 persones de l'àmbit empresarial i institucional han assistit a la jornada on també han participat més de 15 ponents vinculats a la recerca, el sector empresarial i l'administració de la temàtica tractada.
La sessió de matí s'ha iniciat amb la intervenció de la catedràtica de Microbiologia Mª José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili i una de les principals investigadores en microbiologia ambiental.
Figueras també ha actuat com a assessora del Programa de Medi Ambient de Nacions Unides, la Comissió Europea o l'Agència Catalana de l'Aigua. L'especialista ha exposat en la seua xerrada les tendències actuals en les tècniques analítiques de la microbiologia.
Per la seua part, la professora Cristina García, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, ha incidit en la seua ponència en la importància que la microbiologia està tenint sobre l'aigua en les societats modernes i els límits que imposa.
Per la seua banda, Fernando Estévez, assessor de la Direcció Tècnica de l'Empresa Metropolitana de Proveïment i Sanejament d'Aigües de Sevilla (EMASESA) ha realitzat un recorregut sobre els principals paràmetres de la microbiologia en l'explotació de les EDAR en fangs actius.
La investigadora científica i vicedirectora del Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC), Ana Allende, ha assegurat: "Si existeix un tractament adequat de desinfecció en les Estacions de Depuració d'Aigües Residuals (EDAR) és segura la seua reutilització per al reg en agricultura".
La científica, qui també és membre del grup de treball conjunt de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO) i l'Organització Mundial de la Salut (WHO) sobre Avaluació de Riscos Microbiològics (JEMRA), ha explicat durant la seua intervenció la relació entre paràmetres microbiològics, ús d'aigües regenerades en agricultura i seguretat alimentària.
A més a més, ha comentat que s'està elaborant actualment una normativa en l'àmbit europeu sobre l'ús d'aigües regenerades en l'agricultura i els paràmetres microbiològics que han de complir-se.
"Servirà per a crear un clima de més confiança en el consumidor en l'ús de les aigües regenerades en la producció agrícola", ha explicat Allende. Per altra banda, la científica ha indicat que més que desinfectar, el millor que es pot fer és "prevenir i actuar abans perquè no es produeixi la contaminació».
De fet, també ha argumentat que les fonts de contaminació dels productes agrícoles poden ser variades: fertilitzants orgànics, instal·lacions, presència d'animals, manipulació humana o l'aigua de reg, que seria un dels principals factors de risc.
Finalment, la investigadora ha explicat que en la qualitat de l'aigua resultant també cal tenir en compte el seu posterior ús, perquè els paràmetres podrien ser diferents depenent de si els productes són sotmesos o no a un procés de cuinat, per exemple.
Així doncs, ha insistit en la seguretat en l'ús d'aigües regenerades per al reg agrícola "sempre que s'apliquin els tractaments adequats en les estacions de depuració", i ha continuat: "Actualment es compten amb les condicions tècniques necessàries perquè això sigui així".
Finalment, el professor Luigi Rizzo, de la Universitat italiana de Salern i expert de la Comissió Europea, s'ha centrat en abordar el tractament terciari de les aigües residuals urbanes i els contaminants emergents. El professora també ha abordat la propagació de la resistència als antibiòtics en el medi ambient, i la importància cabdal que això pot tenir en els pròxims anys.
Durant la inauguració, el professor Sergio Xiva, director de la Càtedra, ha explicat que l'equip de treball, format per 16 investigadors i investigadores, ha ofert, des de la creació de la càtedra en 2015, més de 500 hores de formació amb la participació de més de 150 persones, i ha comptat amb més d'una dotzena de beques d'iniciació a la recerca.
A més, també ha destacat la importància que suposa per a la província que el personal investigador de renom discuteixi i aporti solucions per a la conservació i ús segur de l'aigua en un territori en el qual aquesta escasseja.
El president de FACSA, Enrique Gimeno, ha assegurat que la microbiologia és clau en "el tractament de l'aigua". Per això, ha comentat: "La nostra empresa ha apostat per la innovació i la recerca com a senyals d'identitat per a donar suport a el progrés de la societat".
Gimeno ha destacat la sintonia que existeix entre els equips de l'empresa i el personal investigador que participa en la Càtedra FACSA-UJI. A més a més, també ha concretat que es fa evident en el nombre d'activitats i projectes que duen a terme i en el nombre de persones que participen.
El vicerector de Recerca i Transferència, Jesús Lancis, ha comentat que les dades indiquen que en 2025 dues terceres parts de la població mundial tindran problemes amb el subministrament d'aigua. Per aquest motiu, ha afirmat que els 
avanços en el control sanitari de l'aigua són fonamentals.
Lancis ha destacat la importància del suport empresarial per a l'àmbit acadèmic i investigador, en aquest cas a l'empresa FACSA, perquè la seua participació permet "tancar el cercle de la innovació i la recerca i fer-les arribar a la societat".
Durant la sessió de la tarda, diferents empreses líders en el sector de l'aigua explicaran les seves experiències i casos d'èxit.
Les ponències seran a càrrec d'Ester Tortajada i Maite Borrás, del Departament d'Explotacions d'Aigües Residuals de FACSA; Inmaculada Solís, responsable de la direcció tècnica del Laboratori de Microbiologia d'IPROMA; Carlos Menor, coordinador dels nous desenvolupaments R+D en les línies d'anàlisis genómicos i transcriptómicos de BIOBAM Bioinformatics Solutions; Javier Álvarez Rodríguez, responsable de desenvolupaments de GRUNDFOS i Guillermo Rodríguez, director tècnic i soci fundador de Biòtica.
