La consellera ha presidit un acte a Rosell en el que ha presentat l'arriba de polls d'aquesta espècie a un dels parcs naturals de Castelló
Castellón Información
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha presentat hui a Rossell, al nord de Castelló, el projecte de reintroducció a les muntanyes de la Tinença de Benifassà d'una espècie tan emblemàtica com el trencalòs (Gypaetus barbatus).
En l'acte ha anunciat les pròximes fites previstes, en especial la futura arribada de dos polls de l'espècie, procedents d'un centre de cria en captivitat. Els nous veïns de la Tinença arribaran al parc natural aquesta mateixa primavera. Per a la població de la comarca, ha subratllat la consellera, serà com la tornada d'un vell amic que se'n va anar fa molt de temps. "Aquest projecte depèn sobretot de vosaltres", ha dit a l'auditori ple del Molí Vell.
Es tracta de "reforçar el patrimoni cultural i natural, recuperar la memòria duna forma de viure i de fer compatible la natura i l'activitat humana", ha explicat Cebrián juntament amb l'alcalde de Rossell, Evaristo Martí. Ha parlat de "reconèixer el que tenim i hem tingut per a passar de la perifèria al centre de la conservació de la natura".
Desapareguda de la zona cap a finals del segle XIX, l'espècie era coneguda amb el nom local de 'crebalòs', paraula que ha deixat rastre toponímic en diversos municipis de la comarca. A hores d'ara, la seua presència en la Península Ibèrica es limita als Pirineus, on hi ha la major població natural d'Europa occidental, a més dels Pics d'Europa i les serres andaluses de Cazorla i Segura, on ha estat reintroduïda en els últims anys. Elena Cebrián ha posat èmfasi en la importància interterritorial que té la introducció del trencalòs en Castelló.
De fet, el projecte de la Tinença ha despertat un gran interès entre els especialistes nacionals i internacionals en l'espècie, atès que l'eventual consolidació d'una població en aquesta zona representaria un pont d'enllaç entre les poblacions pirinenques i andaluses, factor clau per a garantir la supervivència de l'espècie a llarg termini.
Elena Cebrián ha agraït la col·laboració de totes les entitats implicades en el procés, entre elles el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, Governs d'Aragó i Catalunya i Vulture Conservation Fundation. A mes, hi col·laboren Fundació FUNDEM, Red Elèctrica Española, Electra del Maestrazgo i APROCA.
La consellera ha destacat també que el projecte, en el qual té un paper especialment rellevant el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, no solament ha de contribuir a recuperar un element especialment valuós del nostre patrimoni natural. També pot ser un factor rellevant en un àmbit territorial necessitat d'iniciatives actives de revitalització socioeconòmica i lluita contra el despoblament, per a la qual cosa s'ha compromès a comptar amb ajuntaments i les entitats de la zona.
En l'acte de Rossell s'han presentat alguns dels materials de difussió confeccionats per al projecte, com ara pòsters, una maqueta a tamany natural de l'espècie, i un vídeo sobre la reintroducció de l'espècie i els seus objectius
Dos anys de preparatius
El projecte, que ha estat gestant-se des de fa prop de dos anys, va partir de la constatació de la presència històrica de l'espècie en la zona, a partir de la qual es va contactar amb el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient i els Governs d'Aragó i Catalunya, on viuen les poblacions naturals de l'espècie, i es va encarregar a la Universitat de València un estudi de viabilitat per a la seua reintroducció en el Maestrat.
Acceptada la proposta a nivell estatal, en el marc del Protocol General entre el Ministeri i les comunitats autònomes per a recuperar la distribució històrica d'aquesta espècie, que la Generalitat va subscriure el juny de 2016, es va incorporar al projecte la Vulture Conservation Fundation (VCF), entitat de referència que coordina la recuperació del trencalòs en tota Europa. La VCF facilitarà els primers polls que s'instal·laran en la zona. L'entitat ha mostrat el seu suport al projecte no solament per la rellevància en la connectivitat entre poblacions, sinó també perquè representarà el retorn de l'espècie a la mitja muntanya mediterrània, hàbitat del qual va desaparèixer abans de quedar reclosa en les zones més altes dels Pirineus i els Alps.
