Un viatge al passat medieval del Maestrat per descobrir les petjades dels camins d'aquestos personatges històrics
Juan José Benito/Castellón Información
Cervera del Maestre celebrarà el pròxim dissabte 31 d’octubre, si les normes anticovid ho permeten, una jornada cultural per retrocedir en el temps 700 anys enrere i descobrir les petjades dels camins càtars que van travessar el pobles del Maestrat i que van acollir a finals de l'Edat Mitjana a l'última població càtara d'Europa.
Una jornada emmarcada en el Festival Cultural Camins dels Càtars, organitzada per l’Associació Camins dels Càtars i l’Ajuntament de Cervera del Maestre, amb el suport de la Diputació, amb l’objectiu de donar a conèixer la singular historia dels càtars per les terres de Castelló i promoure la candidatura impulsada per Turisme Comunitat Valenciana del Itinerari Cultural Europeu dels Camins Càtars, adherit al Consell d’Europa.
A les sis de la tarda, a la Llotja medieval, es portarà a terme la projecció dels audiovisuals Rere les petjades dels càtars valencians i La diáspora cátara entre Occitania y el Maestrazgo, i la posterior presentació del projecte Camins dels Càtars, un Itinerari Cultural Europeu, per acabar amb un recital líric de la soprano Cecilia Bianchi, que ens oferirà un repertori de peces operístiques en honor a la memòria popular dels càtars, que van viure per les terres del Maestrat amagats de la persecució inquisitorial i en la recerca de pau i amor.
Camins dels Càtars, un Itinerari Cultural Europeu
El projecte turístic cultural Camins dels Càtars pretén donar a conèixer uns fets històrics transcendentals per les terres valencianes que van modificar la situació de l’Europa medieval, provocant la primera croada dins d’Europa de cristians contra cristians; el naixement de la Inquisició papal i el major exili de població europea per motius de creences religioses, resseguint els antics camins de transhumància per amagar-se de la persecució inquisitorial.
Els pobles del Maestrat son protagonistes d’esta historia amb el testimoni de les transcripcions inquisitorials fetes als seus botxins perseguidors que ara apareixen a la llum pública per donar vida a una historia real protagonitzada per gent senzilla, pastors, teixidors, picapedrers, trobadors que aspiraven a “fer el bé i no preguntar-se el perquè”, tal como deia el pastor càtar Pere Mauri que va viure per estes terres ara fa 700 anys.
Ara l’objectiu es seguir posant en valor la seua historia i el seu patrimoni cultural amb el projecte Camins dels Càtars, un Itinerari Cultural Europeu per recordar la nostre història més desconeguda i projectar una ruta turística cultural europea per apropar pobles i territoris que tenen una història en comú.
