Puig: "La veu valenciana" és aquella "que no crida, que no crispa, que no polaritza", sinó que "dialoga, acorda i proposa"
Ximo Puig ha reivindicat l'Estatut com a 'instrument viu' per a un 'temps transformador' amb la creació d'ocupació, la igualtat i la sostenibilitat com a prioritats. El president afirma, en l'acte commemoratiu dels 40 anys d'Estatut, que la "veu valenciana" és aquella "que no crida, que no crispa, que no polaritza", sinó que "dialoga, acorda i proposa". L'Estatut "permet cinc milions de maneres diferents de ser valencià" i el "gran acord del 82" el facilita "sense sectarismes, sense cantonalismes mentals, sense donar l'esquena a una part de la societat". Defensa "una Espanya d'Espanyes més justa i integradora amb les diversitats", perquè "o caminem tots junts a Espanya i en la Comunitat Valenciana o -assegura- ens perdrem pel camí"
Castellón Información
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat la importància de l'Estatut d'Autonomia com a "instrument viu per a la transformació social, econòmica i cultural" en un moment en què s'inaugura un nou temps amb la creació d'ocupació, la igualtat de gènere i d'oportunitats i una sostenibilitat justa com a principals prioritats.
Així ho ha expressat durant la seua intervenció en l'acte commemoratiu dels 40 anys de l'Estatut d'Autonomia, organitzat per la Generalitat al Palau de les Comunicacions i que ha comptat amb la presència de la resta del Consell, de protagonistes de l'etapa preautonòmica i dels primers anys de vigència de la norma marc de la Comunitat Valenciana, així com de diferents representants socials, polítics i econòmics.
"Hui iniciem la commemoració d'un text, però cap llibre és sagrat", i aquest ha de servir com a "palanca" per a impulsar els horitzons d'un "temps transformador", perquè "de poc servirà l'Estatut" si funciona com a retrovisor per a contemplar el passat o com a espill per a mirar-se en una imatge fixa. "Ni retrovisor ni espill, l'Estatut és una finestra gran, una finestra per a mirar més enllà, una finestra per a decidir com volem que siga, d'ací als pròxims 40 anys, la terra dels valencians", ha dit el president.
Veu valenciana
El president ha defensat també en aquest discurs la rellevància de la "veu valenciana", que és la que "dialoga, acorda i proposa", la veu, en definitiva, "que no crida, que no crispa, que no polaritza, la veu que alça ponts i tomba murs amb el material més noble: la paraula".
Per això, aquesta veu "sempre estarà present per a 'fer país', per a fer Comunitat, per a fer territori", i "cosir millor les nostres comarques, en el pla físic, i també en l'emocional", ha agregat el president, que ha al·ludit tot seguit al fet que el substrat de l'Estatut "implica l'obligació de respectar identitats diverses, eliminar greuges territorials i superar tots els centralismes", amb el deure a curt termini de "posar fi a tots els centralismes".
En aquest sentit, s'ha mostrat partidari de garantir més equitat en les inversions i major descentralització, però des de la concepció que la Comunitat Valenciana "no és una illa". "I, per això, la veu valenciana també vol 'fer país' més enllà del Sénia, del Segura i de l'embassament de Contreras", ha indicat el cap del Consell, que ha defensat "una Espanya d'Espanyes més justa i integradora amb les diversitats", perquè "o caminem tots junts a Espanya i en la Comunitat Valenciana o -ha assegurat- ens perdrem pel camí".
Com ha indicat, la norma marc de la Comunitat Valenciana "és el llibre que permet cinc milions de maneres diferents de ser valencià, que permet que cada persona trie, en llibertat, el seu projecte de vida, sense sectarismes, sense cantonalismes mentals, sense donar l'esquena a una part de la societat", perquè "això ha significat el gran acord del 82: un pla de drets i llibertats i també una dimensió tangible diària".
"L'autogovern són els hospitals que ens atenen; els trens que ens porten a treballar; les escoles on aprenem en tres llengües; les universitats que ens capaciten; l'atenció a la dependència i les polítiques que activen l'economia i el treball", ha argumentat.
"Ens ha costat molt arribar fins ací", ja que "recuperar l'autogovern ha sigut un llarg viatge" que es va iniciar amb les cendres d'Almansa i va continuar durant segles per a acabar afrontant, ja en el segle XX, la repressió de la dictadura, ha dit també el president.
I precisament ha iniciat el seu discurs, en vespres del 40 aniversari de l'Estatut, recordant als qui van prendre partit per la democràcia i per l'autogovern durant aquells anys i en la Transició, i també a les 120.000 persones que un dia de juliol -ha rememorat- van corejar 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia'.
"Mai ens han regalat res als valencians, tampoc l'autogovern", i l'Estatut que ara es commemora "és la concreció d'una voluntat: viure junts", perquè "són huit segles de projecte compartit, huit segles units per la germanor", ha continuat.
Celebració oberta a la ciutadania
En la mateixa línia, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha advocat per una celebració del 40 aniversari de l'Estatut "oberta al conjunt de la ciutadania en la qual la major part de valencianes i valencians se senten involucrats, participen i atorguen el valor afegit d'un projecte viscut com a propi".
Aquesta commemoració "és un bon moment per a recordar com va ser aquest esforç i agrair a totes les persones anònimes que es van deixar la pell perquè el poble valencià recuperara el seu dret a l'autogovern, del qual havia gaudit històricament i li havia sigut arrabassat", ha assegurat Pérez Garijo.
En aquest sentit, la consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que l'autogovern "és un esforç permanent, que s'ha de mantindre viu per a atendre els desafiaments que se'ns presenten a cada moment de la nostra història col·lectiva". "Hem de continuar reclamant unes exigències absolutament justes i necessàries per al benestar de la nostra Comunitat", entre les quals es troba "la vigència del Dret Civil", pendent d'una reforma constitucional "que no es pot ajornar més", ha assenyalat.
En la trobada ha intervingut també l'expresident de la Generalitat Joan Lerma, que ha descrit les dificultats que van impedir que l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana poguera ser un dels primers a aprovar-se, malgrat haver-se avançat en l'inici de la tramitació, i que ha defensat que l'autonomia és hui una realitat de gran capacitat transformadora.
L'acte ha comptat amb un primer bloc, en el qual s'han abordat de manera retrospectiva les aportacions de l'Estatut en aquestes quatre dècades i que ha comptat amb l'actuació de 'Al Tall' i amb testimoniatges gravats de la metgessa Anna Lluch, la historiadora Vicenta Verdugo, els sindicalistes Luis Lozano i Vicent Mauri i l'artista Carmen Calvo, ha continuat amb un segon bloc, en el qual s'ha escoltat la música en directe del grup jove de l'Alcoià 'El Diluvi' i els testimoniatges, també gravats, de 4 valencians i valencianes nascuts en 1982 sobre com imaginen i voldrien la Comunitat Valenciana dins de 40 anys, i ha buscat, a més, simbolitzar la unió de passat i futur amb l'actuació conjunta de 'Al Tall' i 'El Diluvi'.
