Per a Mulet hi ha llengues de "primera, de segona i de tercera", "menyspreades" pel Govern
Castellón Información
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ha fet públic avui, el que és per a la formació, una mostra palpable del menyspreu que han practicat els successius governs centrals a les llengües minoritàries de l'Estat Español. Segons Mulet "a part de les llengües cooficials, existeixen altres llengües reconegudes oficialment, que per tant són llengües espanyoles, Espanya ha estat incomplint la carta europea de llengües minoritàries, o l'article 3.3 de la constitució que estableix que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció."
El portaveu de Compromís ha remarcat que des de l'aplicació de la Constitució, tant PP com PSOE han impedit en major o menor grau que aquesta riquesa lingüística, puga assolir la cooficialitat en els respectius estatuts d'autonomia ( com marca el punt 3.2 de la CE), o fins i tot anant més enllà, " la disposició final de la CE diu que entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el Butlletí Oficial de l'Estat. Es publicarà també en les altres llengües d'Espanya ( Publicades en els suplements del «B.O.E.» de 29 de desembre de 1978, les versions en llengües Balear, Catalana, Gallega, Valenciana i Basca); malgrat açò s'ha estat incomplint aquesta disposició, ja que llengües que sí gaudeixen de cooficialitat i no incloses en aqueixa primera remesa, com el cas de l'aranès, o llengües reconegudes oficialment en les seues respectius estatuts d'autonomia, com l'aragonès, asturià o lleonès ( de la mateixa manera que es parla de balear, català o valencià), o unes altres com l'extremeny( 5000 parlants), el tamazigh de Melilla, l'àrab de Ceuta, el va calar dels gitanos".
Mulet, d'acord a aquesta disposició final, va preguntar al Govern per quines edicions de la Constitució Espanyola ha editat l'Administració General de l'Estat en idioma aragonés, aranès, lleons o asturià des de la seua publicació, amb quin tiratge, pressupost i distribució?
La resposta del Govern no deixa dubtes; no s'ha respectat la Constitució. : En relació amb les preguntes de referència, cal assenyalar que el Govern ha consultat les bases de dades del Sistema de Gestió per a la Coordinació de les Publicacions Oficials i el Catàleg de Publicacions de l'Administració General de l'Estat (AGE), que contenen informació sobre publicacions des de l'any 2001, així com els Programes Editorials des de l'any 1997 fins a l'any 2000 i respecte als anys anteriors, els catàlegs de la Biblioteca Nacional i d'altres biblioteques públiques. El resultat d'aquestes cerques és que no s'han localitzat referències a l'edició de la Constitució Espanyola per la AGE en els idiomes lleonés, asturià, aragonès i aranès. Únicament s'han localitzat referències a edicions de la Constitució Espanyola, realitza dónes per la AGE, en les llengües oficials: espanyol, gallec, català, valencià, basc i mallorquí. D'altra banda, després de la consulta dels catàlegs de diferents biblioteques, cal indicar que només s'han localitzat referències a edicions de la Constitució Espanyola en asturià i lleonès, totes elles realitzades per organismes pertanyents a l'Administració Autonòmica i Local.
Llengues per divisions
Per a Mulet, "els governs del PP i el PSOE han aplicat una política de discriminació lingüística, on hi ha llengües espanyoles de primera, llengües espanyoles de segona ( atacades i menyspreades per la dreta com hem vist en el País Valencià amb el continu atac a la normalització lingüística del valencià) i llengües de tercera, que són sistemàticament menyspreades. Incompleixen el punt 3.3 de la CE; ja que ni les protegeixen ni les posen en valor, i també l'últim punt del text constitucional, al no publicar eixe mateix en totes les llengües espanyoles; no limita la disposició a les cooficials, parla de totes. Pot semblar un fet anecdòtic, però és paradigmàtic del menyspreu del PP i el PSOE a les llengües minoritàries, a les quals porten dècades menyspreant, i aqueix menyspreu és empobrir culturalment la pluralitat de l'Estat".
