Els experts opinen que la Covid-19 comportarà un canvi d’identitat en la societat del futur sense cap estigma
Tàrsila Galdón i Àngela Sánchez/Castellón Información
Frustració. Apatia. Tristesa. Ansietat. Insomni. De nou, són eixes les sensacions que envaeixen als joves només obrir els ulls. Les mateixes parets que sempre, sols que ara, representen eixa presó particular de la que no deixen sortir com a conseqüència del confinament. ≪M’agobia molt, he tingut atacs de pànic que m’ha costat controlar≫, confessa Adriana Neagu, una jove de 20 anys que afegeix que després ho va acceptar tot una mica millor i encara que sense “massa ganes” ha anat seguint la seua “nova rutina”. Perquè és així com ho defineixen els joves i també, admeteixen que aquesta “nova rutina” és l’únic aspecte que els permet conservar la cordura: ≪Tinc les rutines de la universitat… també la de les videotrucades…≫, explica Iván Esteban Ventura, altre jove de 21 anys a través de l’altra línia. I aquesta epidèmia, com afectarà als joves del futur?
El confinament està afectant els joves d’una manera directa. A Castelló, concretament, els estudiants de la Universitat Jaume I no són una excepció. Marta García, encarregada del programa de recolzament psicològic d’aquesta universitat, informa que els estudiants ≪presenten principalment problemes d’ansietat i de depressió≫. A més, assegura García que molts estudiants que han assistit al programa presenten trastorns d’ansietat. Per fer front a aquesta ansietat, la psicòloga recomana mantenir una certa rutina a més de gestionar l’autoexigència, ja que sinó, poden aparèixer problemes de falta de motivació i energia. Rutines que, no sempre s’aconsegueixen seguir, segons confessa Adriana Neagu.
≪Cansament continu, em sent apàtic, sent avorriment i també, estic agobiat per la feina de la universitat≫, relata amb parsimònia Ivan Esteban. La realitat és que ningú ha preparat als joves per enfrontar-se a aquesta estranya situació, ni tampoc a gestionar aquestos sentiments. No obstant això, segons Lidón Villanueva, psicòloga especialista en joves i xiquets, aquests problemes es ≪finalitzaran sense presentar conseqüències a llarg plaç≫. En la seua opinió, els joves s’adapten fàcilment als canvis. A més, Villanueva puntualitza que, quan tinga lloc la desescalada, els joves lluiran eixe tret tan propi d’ells: “la faula de la invencibilitat”, caracteritzada per no tindre por a mantenir contacte social, ja que es creuen invencibles.
La Covid-19 posarà a prova a moltes persones, qui hauran d’aprendre a conviure en molta por: ≪Por a les relacions socials o a entablar-les≫, anuncia Marta Garcia, però alerta que caldria veure com estava eixa persona abans del confinament, és a dir, si ja era una persona que li costava relacionar-se socialment, perquè açò pot ≪agreujar els problemes≫. Neagu, eixa jove de vint anys, reclama responsabilitat per part de les persones: ≪hem de mantenir l’aïllament social, i si hi ha que aguantar una mica més sense relacions sexuals, s’aguanta≫. Neagu es mostra ferma amb les seues respostes, ja que són moltes les persones qui tenen por a un segon brot de coronavirus. Marta Garcia explica que les persones poden desenvolupar molta por: ≪poden tornar a tancar-se o tindre por a tornar enrere i que hi hagi un rebrot≫.
La Covid 19, una pandèmia més de moltes altres que han fet història
No és la primera vegada que la humanitat s’enfronta a una situació d’aquestes característiques. La peste d’Atenes, la peste de Justiniano, la peste negra, la viruela o la grip “espanyola” són clars exemples de com la societat va haver d’enfrontar-se a una infermetat molt contagiosa. Aquestes epidèmies van deixar un gran nombre de morts a tot el globus terraqui en diferents èpoques. Concretament, la peste negra va provocar que la població europea disminuira de 80 milions a 30 milions segons el National Geographic. En canvi, la humanitat sí que va poder fer front a la viruela, aconseguint que s’extinguira definitivament gràcies a la ciència, perquè Edward Jenner va descobrir la seua vacuna. Una de les característiques comunes entre totes aquestes epidèmies és la ràpida expansió que va tindre entre la població, provocada pels viatges de mariners, exèrcits...Molt similar a la situació que ha ocorregut amb la Covid-19 com a conseqüència de la globalització.
Conseqüències socials de la Covid-19?
L’estigmatització social sol ser una mal acompanyant d’aquestes pandèmies: l’exemple més proper és la situació que es va provocar amb el VIH. Stribor Kuric Kardelis, sociòleg i treballador en el departament d’investigació del centre reina sofia, considera que amb la covid-19 no hi haurà estigma social envers les persones que han sofert els efectes dels virus, com sí va ocórrer amb el VIH. Kuric puntualitza que la covid-19 no discrimina. Evidentment, si una persona veu a una altra comportar-se de forma incívica, això si que estigmatitza, però no tant per l'infermetat, sinó per ≪la pròpia actuació≫. Fabian Clausell, sociòleg que va realitzar la seua tesi de grau sobre la construcció de les identitats de la joventut a partir de les noves tecnologies, es mostra d’acord amb Kuric Kardelis i assegura que la Covid-19 no distingeix entre rics i pobres i, per tant, ≪no hi haurà cap tipus d’estigma envers la població que haja patit l’infermetat≫.
Pot ser, aquesta siga una de les diferències que té la Covid-19 envers les altres pandèmies al llarg de la història: durant el confinament, s’ha observat cert repunt de la solidaritat entre les persones. Però bé, tot depèn d’interpretacions. Ivan Esteban Ventura es mostra molt segur amb la seua reposta: ≪Gens≫, aquesta és la paraula que utilitza Ventura per definir la solidaritat de les persones. El sociòleg Fabián Clausell Prades matisa que la solidaritat, realment, existeix i sempre ha existit: ≪el que està canviant és la manera en que és percebuda pels demés≫, informa Clausell. Amb tot, aquest “augment” de solidaritat és sintomàtic d’aquesta mena de situacions: ≪La única manera de fer front a qualsevol cosa roïna, és ajuntar-nos. Les persones som animals socials≫, afirma el sociolèg. Els joves, per la seua banda no se senten més solidaris: ≪Doncs… no sé… el mateix que abans≫, dubta Iván Esteban.
Les situacions límit desperten la solidaritat en la societat, però... aquesta es mantindrà?
El positivisme és escàs entre les paraules dels joves. Adriana Neagu s’expressa sense dubtar: ≪M’agradaria pensar que sí, però l’experiència em diu que el ser humà no canvia i ni tan sols una pandèmia ens canvia≫. El sociòleg Kuric Kardelis dubta si es desenvoluparà una solidaritat utòpica col·lectiva, però sí que creu que eixes persones del futur pot començar a valorar coses que abans no feien: ≪com la sanitat pública, sí que és possible que canvie la seua perspectiva, o inclós els vots≫. El sociòleg també parla de solidaritat institucional: ≪si ho comparem amb la crisi del 2008, hi van haver moltes polítiques solidàries, però després de dos anys es van tallar totes≫. Kuric Kardelis es mostra ferm: ≪ha d’haver una solidaritat institucionalitzada i no una caritat≫.
Lluna Agut, jove de 18 anys, dubta: ≪Supose que de tot hi haurà...hi ha gent que sí i hi ha gent que li dona igual tot...com sempre≫. Susana Barberà, periodista i professora de la UJI, assegura que la imatge que té la societat de la pandèmia i també de les persones o del seu comportament, pot variar moltíssim: ≪Sí és cert que la infoxicació pot provocar que la gent puga tindre confusions≫. La periodista admet que el més perillós de tot és informar-se a través de les xarxes socials: ≪perquè no només hi ha mitjans de comunicació sinó que hi ha tot tipus de gent≫. No molt d’acord amb aquesta afirmació està Adriana Neagu, qui ha vist fils a Twitter de gent no autoritzada però sí informada que “explicaven millor les coses”.
La informació també ha jugat un paper clau en la gestió de les emocions
Esperanza Molina és periodista a Castellón Información i ha viscut la cobertura de la Covid-19. Molina es mostra molt cabrejada amb les institucions i assegura que el que han aconseguit és que tinguen la mateixa credibilitat que moltes corrents de bulos que van rodant i això, segons afirma la periodista “és per a fer-s’ho mirar”. Però… es veurà afectada la confiança dels ciutadans cap a les institucions? Susana Barberà reflexiona entorn la pregunta: ≪la credibilitat, no ho sé, però tal vegada sí la forma de gestionar la crisi: se’ls escapa tot≫. Ambdués periodistes reclamen una major transparència per part de les institucions ja que durant la pandèmia aquesta ha sigut molt escassa: ≪tal vegada, el que haurien de fer és donar dades concises: si busques en portals de transparència, no les trobes≫.
La Covid 19 serà un punt i a part en la història, o un punt i seguit?
Si alguna cosa es pot extreure d’aquesta pandèmia és que marcarà un abans i un després en la nostra història. Tornant enrere en la història, el National Geographic assegura que les conseqüències de la Pesta Negra va provocar entre 1347 i 1353 un increment de sous a causa de la falta de treballadors. De fet, es matisa que pot ser, fou el motiu de l’acceleració del Renaixement i l’inici de la modernització a Europa. El sociòleg Kuric Kardelis dubta molt que la Covid-19 tinga aquests efectes en la societat: ≪hi haurà una recessió global brutal en els pròxims anys≫, i continua: ≪la Unió Europea donarà ajudes, però els diners s’acabaran i cadascú haurà de buscar-se la vida≫. En aquesta línea, el sociòleg Kuric Kardelis afirma que s’ha generat una gran oportunitat per canviar els models productius. I, el sociòleg Clausell Prades reivindica la necessitat d’un canvi de sistema que, puntualitza, ≪ja està tenint lloc≫.
Aquestes paraules contrasten amb les de la jove Lluna Agut qui afirma que, segurament, la gent s’oblidarà del que hem viscut i ≪tornarà a ser individualista≫. Adriana Neagu, per la seua banda, suavitza un poc el to i afirma: ≪L'ésser humà és inventiu i de segur que sorgiran alternatives per a certs aspectes que impliquen un contacte directe o un stock menor, per evitar més pèrdues≫. La manera de relacionar-nos és un clar exemple i, segons el sociòleg Clausell Prades, la Covid-19 ja està afectant de manera significativa, especialment ≪a qui som del mediterrani≫. I és que aquest canvi de models i de valors afecta, segons Clausell, a la formació de les nostres identitats, que són una manera d’enfrontar-nos a aquestos canvis.
El paper fonamental de la tecnologia en les relacions humanes
La tecnologia sempre ha tingut un paper revolucionari en la societat, però ara el seu paper s’ha incrementat més que mai. Juani Bretón, psicòloga especialitzada en tecnologia, assegura que la tecnologia és un element facilitador, amb riscos però, al cap i a la fi, ≪ens fa la vida més senzilla≫. És per això que considera que hi haurà un augment en la utilització d’aquesta. No obstant això, puntualitza: ≪Després d’aquest període de confinament, s’equilibrarà el contacte humà amb la tecnologia i valorarem més els xicotets detalls que ens fan humans≫. Un clar exemple d’aquest increment d’utilització de la tecnologia és el teletreball. El sociòleg Kuric Kardelis també dóna importància a les noves formes de comunicar-nos a través de les noves tecnologies.
Sense cap mena de dubte, la Covid-19 ha provocat eixe punt i a part en la història. Les fonts d’aquest reportatge matisen que pot ser sí, hi haurà canvis o pot ser, tot torne a ser com abans. Però Kuric Kardelis ja avisa que no, que els mateixos polítics ja ho qualifiquen com a ≪nova normalitat≫.