La Regidoria fica en valor el mural, rehabilita el símbol de la façana i treballa ja en la museització del campanar per a 2023
Els treballs de restauració del campanar de la vila, el Fadrí, finalitzats aquest mes de novembre per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Castelló han consolidat la pintura mural d'un espadatxí del segle XVI que s'erigeix en protagonista de la sala del rellotge, juntament amb extractes de diferents grafits incisos i dibuixos a llapis i carbó que s'han deixat amb un tractament arqueològic, sense falsejo. A més, en aquesta darrera intervenció, s'ha realitzat la restauració del vítor de la façana de l'edifici. Ambdós treballs han sigut autoritzats prèviament per la Conselleria de Cultura, tal com obliga la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, donat que l'edifici està declarat com Bé d'Interés Cultural des de 2008 en la categoria de Monument.
"Des del Museu de la Ciutat de Castelló tenim com a principal objectiu la conservació, protecció i difusió del nostre patrimoni, i en eixe sentit, acabem de restaurar un espadatxí que existeix a la sala del rellotge, un grafit que data del segle XVI, en una actuació que ha tret també a la vista de totes i tots diferents dibuixos que existeixen a eixa sala. Ara estem preparades per a la següent fase de restauració, que en aquest cas serà la maquinària del rellotge i la il·luminació del Fadrí, donat que és un dels simbols més emblemàtics de la nostra ciutat", ha destacat la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, que ha visitat la sala del rellotge per veure el resultat dels treballs juntament amb el restaurador responsable, José María Juan, de MagnificArt; la directora del Museu de la Ciutat (Mucc), Ana Meseguer; la restauradora del MUCC Catia Castellet; i l'historiador Enric Flors.
Cara a 2023, la Regidoria, a través del Museu de la Ciutat (Mucc), treballa ja en museïtzació del campanar i en la posada en valor de la sala del rellotge, en la restauració de la maquinària i la seua infraestructura, a més de la instal·lació d'una il·luminació adequada. En el projecte s'inclourà la recreació digital de les pintures murals que s'han trobat.
Com s'ha pogut comprovar després del desencalat total existeixen restes pictòriques de similars característiques que evidencien l'existència d'altres figures en altres parts de la sala, que seguirien una tipologia similar. I, pròxims en el temps, s'han trobat diverses incisions que representen vaixells de l'època, i nombroses inscripcions realitzades també a incisió, una d'elles datada en 1708 que es troben actualment en estudi. L'historiador Enric Flors està investigant aquestes inscripcions del campanar per acabar un exhaustiu treball d'investigació i documentació històrica del campanar de la vila que es plasmarà en una publicació del Museu de la Ciutat.
La sala del rellotge és una de les tres que conformen la torre campanar de Castelló, la construcció del qual s'inicia al voltant de 1459 de la mà del Mestre Çaera, i finalitza entorn de 1604. Aquesta sala és la primera que es troba el visitant que puja al Fadrí, i va ser construïda per a la maquinària del rellotge, amb una planta octogonal coberta amb una bòveda de vuit panys de mig punt i fàbrica de mamposteria, amb parets arrebossades i emblanquinades per diverses capes.
Les parets de la sala, amb diversos emblanquinats, oculten diferents grafits incisos i dibuixos al llapis i carbó que van sortir a la llum durant una restauració iniciada al campanar en 2001 i que 20 anys després es reprén i amplia per part de la Regidoria de Cultura a través del MUCC.
Segons l'informe del restaurador, l'escena sembla representar un soldat amb cabells llargs i bigotis, vestit amb gipó, camisa amb punys i barret d'ala ampla, en posició d'atac mentre aixeca a la seua mà una espasa robera de llaços. Aquesta representació pot datar l'obra al voltant de principis del segle XVI, amb unes policromies, aparegudes durant els diferents mostrejos realitzats en 2020 i després de la seua observació directa, de les que a penes queda una mostra.
Els treballs de restauració, que han rebut una subvenció de la Conselleria de Cultura de 10.000 €, es van iniciar el mes d'agost i ara es podran gaudir en l'horari d'obertura del campanar, de dimarts a dissabte, d'11.00 a 13.00 hores.
Anualment al campanar es realitzen tasques de revisió tècnica i posada a punt de totes les campanes litúrgiques i del rellotge. Ja en 2020 es va fer la restauració de la pintura mural de la presó del campanar de la vila. La pintura representa la mare de Déu xiqueta amb els seus pares, Santa Anna i Sant Joaquim. També es van realitzar 15 cales a les pintures murals de la sala del rellotge, amb l'objectiu d'obtenir informació sobre la superfície que ocupen les pintures murals i poder plantejar el projecte de la restauració integral que ara s'ha executat. Després, en 2021, es van efectuar millores en l'edifici per a la preservació del contingut sensible a la llum mitjançant la instal·lació de filtres ultravioletes en els vidres de les finestres.
